Entrada destacada

Benvingut al blog del Barrufet groc...

benvinguts totes i tots... Avui dia 26 de maig de 2020, jo Uri Palau, dono per inaugurat el meu blog... No sé si aquesta seria la manera...

dilluns, 20 de març del 2023

tic, tic, tic...

A l'habitació on normalment escric i llegeixo i estudio els diumenges al matí, o festius en general, hi ha molt silenci i quietud. Per això és l'habitació on hi faig les activitats esmentades anteriorment. És un espai molt pensat per poder seure en una preciosa butaca al damunt d'una catifa ja un xic velleta, unes caixetes de fusta a terra fent de prestatges per a algun llibre o revista, un petit moblet tancat, de metall, en el que a dins hi ha cosetes guardades i a sobre hi ha una petita làmpada i un parell de canelobres amb espelmes, a la paret hi ha penjats diversos petits quadres amb fotos (un d'ells d'especial valor per a tots dos), algun dibuix i pósters, darrere la butaca hi ha caixetes de fusta, però aquestes penjades a la paret, pintades i forrades de diversos colors i del sostre hi penja un fanalet. Doncs en aquest racó hi passo moltes hores del meu temps lliure de cap de setmana, hi busco el silenci total per poder-me concentrar. I és en aquest silenci quan sempre sento un sorollet, com un tic-tic-tic-tic, molt fluixet que em té encuriosit. No sé qui o què ho provoca.... és just al racó, a la part de baix de la paret... no és constant però si que sovint el sento. No en tinc ni idea de què pot ser, ara, això sí, em fa rumiar i especular en què carai el deu provocar. Hi passen uns tubs de la calefacció però entenc que per allà hi circula aigua, per tant aquest so no pot venir dels tubs. Si que és cert que amb la calefacció engegada l'aigua dels tubs es va escalfant i emet algun sorollet crec-crec, però en aquests moments la calefacció està parada i crec-crec no és tic-tic-tic... El principal culpable de sons estranys i diferents és la nevera, però no és possible en aquest cas, la nevera està lluny i el so vindria de l'altra banda... L'única teoria per a mi creïble, és el contador de l'aigua que hi ha just a la mateixa paret però a la banda del carrer. Desconec si aquests contadors emeten algun tipus de soroll però és l'únic que se m'acut. El bo és que en alguna ocasió he posat l'orella al costat d'aquest contador, al carrer, i mai he sentit l'esmentat tic-tic-tic... Els sorolls i sorollets que no sé d'on vénen, em provoquen molts neguits, ho passo malament, tinc la necessitat de saber què sona, d'on ve, qui el provoca, per què sona... massa sovint són sons que només els sento jo, ningú més sent res. Últimament intento no dir-ho perquè ja veig que ningú més en fa cas, em fa vergonya dir que em molesta quelcom que ningú més percep.

Si t'interessa sentir i esbrinar d'on ve el sorollet no dubtis en dir-m'ho el dia que vinguis a casa.

1 comentari:

  1. És curiós que puguis diferenciar un crec-crec d'un tic-tic-tic...

    ResponElimina