respecte...

Sala d'audicions Sherzo Music Center a Reus, concert del bon amic i pianista Carles Marigó. Exepcional com sempre. Un concert a una petita sala (unes 80 persones) on, en un principi, el silenci hauria de prevaldre per damunt de tot i no només per a la concentració del músic, que també, sinó per a la concentració de l'espectador. En el cas del músic és primordial que cuidi l'espai on ha d'actuar, que s'hi senti còmode, que la temperatura sigui l'adecuada, la il.luminació, la qualitat del so, que el públic pugui gaudir al màxim del que vol transmetre l'artista. Per això existeixen les proves de so, per això existeixen els assajos, per això existeix la feina de molta altra gent que fan que un concert sigui del tot satisfactori. Però què me'n diueu de l'espectador? Ens preparem prou per ser-ne? Tothom és conscient del què vol dir anar a escoltar un concert? Som respectuosos amb l'artista?

En el concert d'ahir em va costar un xic trobar aquella connexió que sempre busco, (i que amb el Carles sempre trobo), em va costar un xic entrar dins el concert, em va costar un xic concentrar-me per ser conscient de tot el que estava escoltant, de tot el que l'amic Carles m'estava dient musicalment i també en les explicacions i en els seus sentiments cap a la seva música. A mi m'agrada entendre què està fent l'artista dalt de l'escenari. M'agrada i em fa tornar boig quan arriba aquell moment en què la meva ment ha entrat a formar part de la ment de l'artista, amb la ment i amb l'ambient i amb el que estic sentint i no parlo només del que m'entra per l'orella, sinó del que el meu cor nota; m'agrada esborronar-me, m'agrada notar aquella calor, o aquell fred, o quan somric i a voltes ploro d'emoció, o de tristesa... Vull i necessito entrar a formar part d'un món de mil emocions en el que no sóc conscient del què hi passa a fora. Per arribar a aquesta concentració necessito, sobretot, silenci. I tot això és el que em fa veure i pensar que, com a espectador, s'ha d'estar preparat, has de saber quin tipus d'espectacle vas a veure, has d'estar còmode, conscient que davant teu hi ha qui et vol transmetre els seu art... s'haurien de fer cursets per ensenyar a ser bon espectador. Ahir va sonar un mòbil!!!! Pffffff....!
Tothom és lliure d'opinar si un espectacle li agrada o no, però per poder-ho fer has d'haver escoltat al músic amb tot el respecte que es mereix.
I amics meus, és per això que he fet un recull del que jo considero "coses" totalment prohibides en un concert de petit format on el silenci hauria de ser absolut!

-caramels amb embolcall, ni de plàstic ni de paper!
-el programa amb paper del mateix concert!
-anorac o qualsevol tipus de roba que faci soroll a qualsevol moviment del cos!
-tossir!
-fregar els peus per terra!
-les cremalleres!
-el vibrar dels mòbils!
-els "ehem, ehem"!
-no es pot parlar, ni murmurar!
-el moviment dels ventalls!
-bellugar la cadira, o butaca!
-canviar constantment de posició a la cadira!

Segurament hi ha molts més sorolls i sorollets que podem evitar.
Però el que trobo de més falta de respecte tant per al músic com per a l'espectador, és arribar quan el concert ja ha començat!!! Això trenca amb tota la concentració que fins llavors ja havia aconseguit!!!
Au vinga! A gaudir de l'espectacle!!!!