encara hi sóc...

Tot mirant la pel.lícula de la tele a la nit, abans d'anar a dormir, notava una sensació estranya, com si tingués més aire del compte dins el meu cos, i per altra banda em costava respirar; notava una bombolla d'aire circulant entre la part baixa de l'estómac i fins la part alta del pit, cap al coll... tenia la sensació que el cor s'havia mogut de lloc i estava més avall, més cap a la part baixa de les costelles. Desconec si això és símptoma d'algun mal dolent... Fins a 3 vegades en un espai de temps de 2 hores, abans d'anar a dormir, tenint el pensament i la sensació que aquella seria l'última nit de la meva vida! Tenia un pensament real que aniria a dormir i ja no despertaria mai més! Anar a dormir amb aquest pensament al cap, aparentment, no és fàcil! Però em vaig posar al llit i, després de tornar-me a passar pel cap aquesta possibilitat, em vaig adormir profundament, com sempre... no hi ha res que em tregui les ganes de dormir i descansar... "això és una sort" em diu molta gent que, sense motiu aparent, els costa dormir. I sí, segurament és una sort!!!

I avui a les 8 del matí de diumenge, m'he despertat, m'he llevat, m'he aixecat, hi sóc, existeixo i em sento bé, tranquil, descansat i feliç, a punt per tirar el dia endavant, per seguir gaudint, aprenent, ajudant, de tot el que em passa en aquest camí tan meravellós que és la vida.