objectius...

Tenir objectius a la vida trobo que és molt important per poder tirar endavant, per poder anar tenint alegries així que els vaig assolint. Això sí, prefereixo posar-me'n molts de petits que no pas pocs i inassolibles. Han de ser abastables, que costin de fer però que siguin possibles. Posant-me objectius inassolibles l'únic que aconsegueixo és patiment i angoixa i ho passo fatal. I si només me'n poso 2 o 3, siguin fàcils o difícils, passa que un cop assolits ja res té sentit. Jo, de fet, sempre trobo més interessant, divertit i que té més sentit en mi mateix, el camí que faig cap a l'assoliment del mateix... sóc més feliç intentant assolir l'objectiu que no pas un cop assolit, ja que quan això passa doncs ja està, ara només falta ser coherent i intentar mantenir-ho. És per això que me'n poso molts i no massa difícils.

El xulo també és quan miro enrere i començo a fer memòria de tot el que he aconseguit. És brutal veure com coses que avui són ben quotidianes de la meva persona, no és res més que objectius assolits en el meu passat. I em sento feliç i orgullós!!! Per què no dir-ho. És així!!!
El que trobo també essencial, és no posar-me data d'assoliment, això també m'angoixa, prefereixo marcar-me els objectius i ser conscient que, un dia o altre, o un any o altre, els he d'aconseguir. Val a dir, també, que si algun no l'aconsegueixo també valoro molt positivament el fet d'haver-ho intentat, ja que segur que he après moltes coses de mi. Crec que, en definitiva, és bàsic ser conscient en tot moment del que està passant i intentar aprendre de tot i de tothom.
Així estic, aprenent a viure!!!