Vaig escriure aquestes quatre ratlles el diumenge 4 d'octubre, a les 7 de la tarda d'avui fa un any, al costat de la meva mare, sense saber que al cap de molt poques hores ella moriria, molt tranquil.leta, sense fer soroll, dormint...

diumenge... 

Ella té fred! He posat la butaca a la galeria, hi toca més el sol, jo m'he assegut al seu costat i ens hem passat una molt bona estona mirant les fulles de la parra del terrat, el capdamunt de les branques i fulles de la prunera del pati de sota, la dansa del desmai del pati de davant, les flors ben liles del que deu ser una bogambília, la mala cara d'una petita olivera al pati del veí, els foradets a la paret de totxos on sovint s'hi amaguen els dragons... comença a fer vent i a aparèixer algun petit núvol, però el sol encara domina i escalfa, sol que és vida. Tot amb un apreciat silenci només trencat pel tic-tac del rellotge del menjador. 

Uri, 4-10-2020