Entrada destacada

Benvingut al blog del Barrufet groc...

benvinguts totes i tots... Avui dia 26 de maig de 2020, jo Uri Palau, dono per inaugurat el meu blog... No sé si aquesta seria la manera...

dilluns, 18 d’octubre del 2021

no puc, tinc reunió...


Les meves reunions setmanals amb mi mateix no es poden acabar, han de seguir existint, són molt importants per a mi. No puc faltar els diumenges al matí, amb el cap ben tranquil, despert i relaxat, a la reunió setmanal.

És curiós com, a mida que tot va tornant al seu lloc original, em costa més escriure i sobretot em costa més llegir, em costa més concentrar-me per pensar i reflexionar...
Potser ja ho he pensat tot? Ja ho he reflexionat tot?
Segur que no però potser sí que de moment haig de valorar si tot el pensat i reflexionat durant aquest any i mig, aprox., m'ha servit, o ha de servir per a quelcom.
Sense donar-hi massa voltes crec que m'ha servit i molt, principalment per conèixer-me, i sobretot per saber i entendre qui vaig ser, qui sóc i sobretot qui vull ser. El que també sé del cert és que hi ha alguns aspectes del meu jo que han vingut per quedar-se, ho tinc molt clar. Aspectes que milloren el meu dia a dia i el contacte amb el món, aspectes que, en definitiva, estan fent que valori tot el que ha anat passant, tot el que he escollit, tot el que he viscut... crec que tot això és primordial per entendre'm!
El que no em falten són idees, el meu cap està tot el dia despert i atent a noves coses que vull fer, que vull provar, que vull aprendre, que vull saber, que les vull escriure, que vull interioritzar, pensar, reflexionar....és malaltís crec, he arribat a un punt que tinc tantes coses corrent pel meu cap que em col.lapso. He de seguir posant ordre al meu cervell, potser ara seria l'hora d'intentar frenar-lo un xic tot i que potser no, perquè, en definitiva, això és el que m'està ajudant a ser una altra persona, la persona que vull ser, que tampoc tinc clar què, ni qui... potser no vull ser ningú, potser ja sóc algú,  potser no cal, potser cal tirar pel dret i ser més espontani.... al cap i a la fi potser el que cal és sentir-me a gust amb mi mateix i la resta ja es courà tot sol!

Les meves reunions setmanals han de seguir existint, són molt importants per a mi i per a mi també... Hi hem de ser, no podem faltar ni jo, ni el meu cervell!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada