maleïts nervis...

He après a calmar-me, he après a prendrem-ho tot amb més tranquil.litat, he après a no posar-me nerviós, he après a respirar profundament per no treure la mala llet, sí, genial.... m'està anant molt bé, ho visc tot des d'una altra perspectiva... però tota aquesta mala llet i nervis que he aconseguit calmar durant un any i mig, on són? Han marxat per sempre? S'han esfumat? Ja no tornaran mai més?  O estan dins meu?....

Avui he pogut comprovar que els tinc a dins, que estan esperant sortir algun dia, que estan esperant explotar i enfotre's de mi, riure's de mi, fer-me el típic "elis-elis", ho estan desitjant, són dins meu feliços i ansiosos per sortir en qualsevol moment i esguerrar-me tota la feina feta fins ara...
Avui dilluns dia 18 d'octubre de 2021, el mal funcionament de l'ordinador (que ja és força vellet i fa temps que va molt lent), m'ha tret una part d'aquesta mala llet, incontrolable en certs moments i en un d'ells he tirat per terra unes ulleres que s'han trencat, he llençat el mòbil per terra, he llençat violentament la carpeta, crits, insults, macaguns aquí i allà, paraulotes.... ara ploro, m'esborrono, tremolo, em vull calmar però totes les eines que tinc per fer-ho no em funcionen en aquests moments, el cor va de pressa, em fa mal el cap, tinc un lleuger dolor a la zona del cor....

Ara, un cop calmat, ho estic escrivint, em vull convèncer que escriure-ho funciona, perquè així és com ho he anat treballant últimament... però em costa, vull escriure paraules que no em surten, no em venen a la ment, tot i estar calmat encara noto com els nervis interiors es riuen de mi, se n'enfoten, encara ploro, tinc calfreds, en definitiva estic calmat però encara no estic tranquil del tot.
Tinc ganes de marxar de casa, tinc ganes d'explicar el que em passa, tinc ganes d'oblidar les més de 2 hores que he perdut amb el coi d'ordinador, tinc ganes de desaparèixer, no vull fer res per poder estar tranquil i en pau, no vull preocupacions. Les llàgrimes se m'escapen ulls avall i no sé perquè... tot és una merda i no trobo la manera d'acabar aquest episodi... torno a plorar, putus nervis!!! Vull agafar el cotxe i anar a donar un tomb, conduir m'agrada, em relaxa, però tinc por de mi mateix ja que quan estic nerviós tendeixo a córrer i ara això no em convé, vull anar a dinar però no em vull aixecar del sofà on ara estic escrivint, ho vull plasmar tot en un full de paper, vull que en quedi constància d'aquest episodi, estic escrivint en directe tot el que em passa per la ment.... sóc estrany, la gent no ho sap, no s'ho pensa, la gent no em coneix perquè jo no m'entenc, jo no em conec! Ara mateix m'agradaria tancar-me a un quarto amb les parets i sostre negres, sense porta de sortida ni entrada, tot fosc i quedar-m'hi a dins unes quantes hores, o potser dies!!!