capvespre d'estiu...

 Asseguts a la galeria amb una copa del millor whiski del comptat, parlàvem de coses de la vida, de records, d'anècdotes, discutíem sobre els últims esdeveniments ocorreguts al poble, parlàvem de quan érem petits, de l'època de més joves, de com havia canviat tot, de quan volíem arreglar el món, recordàvem les gamberrades de quan érem xics, de com fèiem enfadar els pares amb petites malifetes innocents, en fi, res més que una habitual i agradable tertúlia de mitja tarda d'estiu.

Però aquella tarda va ser diferent de les altres, el notava nerviós, inquiet, li costava seguir la conversa, estava absent, com a perdut, sovint no acabava les frases, es distreia, no era ell! Cap allà les 8 del vespre i de cop i volta em diu -Aneu-vos preparant, ho faré, ho tiraré endavant, no en dubteu pas! Així que em senti segur ho duré a terme! Estic convençut que així serà! I serà sonat, se'n sentirà a parlar, ja ho veureu! Em queden dues cosetes per perfilar, però he decidit que avui ja he expremut massa el meu delicat cervell, demà serà una altre dia!

Amb aquestes pensaments al cap es va adormir, plàcidament... amb el convenciment de dur a terme tal bogeria el dia de demà.

Però per a ell ja no hi va haver demà. Ell, el meu amic a qui havia vist néixer, també el vaig veure morir, plàcidament un capvespre d'estiu!