així comença tot...

Un xic abans de la pandèmia, més concretament el juny del 2019, vaig tenir una necessitat imperiosa d'escriure l'experiència que vam viure juntament amb la Montse, arrel d'un regal que li vaig fer. Vam anar a dinar a l'Àbac, restaurant del gran Jordi Cruz, cuiner de renom internacional i posseïdor de 3 estrelles Michelín.

Va ser una experiència brutal, que em va sorprendre molt, que vaig gaudir molt i que no volia oblidar res del que va passar aquell dia concret i no volia oblidar tampoc tot el relacionat amb l'esmentat regal.
Doncs sí, sense haver-ho fet mai, em vaig posar a escriure. Un cop el vaig acabar i veient-ne el resultat, em va agafar com una necessitat d'escriure més, sobre altres experiències, escriure sentiments, frases, pors, vivències.... I va venir la pandèmia, el món es va parar, i jo vaig escriure i escriure. Com més escrivia més ganes en tenia. Vaig obrir un bloc en el qual hi he anat posant quasi tots els escrits i cançons fetes durant la pandèmia. Dic quasi tots perquè n'hi ha alguns que són massa personals com per compartir-ho. Malauradament i en poc temps, he perdut molts amics i escriure sobre ells m'ha ajudat molt a suportar el dolor que m'ha causat.
Avui, uns 4 anys després del primer text, els he anat rellegint un rere l'altre, els que tinc al bloc, els que tinc per acabar, els que tinc guardats en una carpeta i que s'han de revisar, els començats.... tinc unes quantes pàgines escrites del que podria ser una novel.la que no sé com acabar.... Jo mateix m'he quedat parat de la feina feta!!! I no vull deixar de fer-ho, m'agrada escriure!!!

Heus aquí l'enllaç per si et ve de gust llegir-lo.

https://docs.google.com/document/d/1xW4xT-IZa9pOUtXdd8eidXiaY6WicJr2CksBjiM6c8o/edit?usp=drivesdk