Entrada destacada

Benvingut al blog del Barrufet groc...

benvinguts totes i tots... Avui dia 26 de maig de 2020, jo Uri Palau, dono per inaugurat el meu blog... No sé si aquesta seria la manera...

dilluns, 20 de març del 2023

tic, tic, tic...

A l'habitació on normalment escric i llegeixo i estudio els diumenges al matí, o festius en general, hi ha molt silenci i quietud. Per això és l'habitació on hi faig les activitats esmentades anteriorment. És un espai molt pensat per poder seure en una preciosa butaca al damunt d'una catifa ja un xic velleta, unes caixetes de fusta a terra fent de prestatges per a algun llibre o revista, un petit moblet tancat, de metall, en el que a dins hi ha cosetes guardades i a sobre hi ha una petita làmpada i un parell de canelobres amb espelmes, a la paret hi ha penjats diversos petits quadres amb fotos (un d'ells d'especial valor per a tots dos), algun dibuix i pósters, darrere la butaca hi ha caixetes de fusta, però aquestes penjades a la paret, pintades i forrades de diversos colors i del sostre hi penja un fanalet. Doncs en aquest racó hi passo moltes hores del meu temps lliure de cap de setmana, hi busco el silenci total per poder-me concentrar. I és en aquest silenci quan sempre sento un sorollet, com un tic-tic-tic-tic, molt fluixet que em té encuriosit. No sé qui o què ho provoca.... és just al racó, a la part de baix de la paret... no és constant però si que sovint el sento. No en tinc ni idea de què pot ser, ara, això sí, em fa rumiar i especular en què carai el deu provocar. Hi passen uns tubs de la calefacció però entenc que per allà hi circula aigua, per tant aquest so no pot venir dels tubs. Si que és cert que amb la calefacció engegada l'aigua dels tubs es va escalfant i emet algun sorollet crec-crec, però en aquests moments la calefacció està parada i crec-crec no és tic-tic-tic... El principal culpable de sons estranys i diferents és la nevera, però no és possible en aquest cas, la nevera està lluny i el so vindria de l'altra banda... L'única teoria per a mi creïble, és el contador de l'aigua que hi ha just a la mateixa paret però a la banda del carrer. Desconec si aquests contadors emeten algun tipus de soroll però és l'únic que se m'acut. El bo és que en alguna ocasió he posat l'orella al costat d'aquest contador, al carrer, i mai he sentit l'esmentat tic-tic-tic... Els sorolls i sorollets que no sé d'on vénen, em provoquen molts neguits, ho passo malament, tinc la necessitat de saber què sona, d'on ve, qui el provoca, per què sona... massa sovint són sons que només els sento jo, ningú més sent res. Últimament intento no dir-ho perquè ja veig que ningú més en fa cas, em fa vergonya dir que em molesta quelcom que ningú més percep.

Si t'interessa sentir i esbrinar d'on ve el sorollet no dubtis en dir-m'ho el dia que vinguis a casa.

diumenge, 5 de març del 2023


respecte...

Sala d'audicions Sherzo Music Center a Reus, concert del bon amic i pianista Carles Marigó. Exepcional com sempre. Un concert a una petita sala (unes 80 persones) on, en un principi, el silenci hauria de prevaldre per damunt de tot i no només per a la concentració del músic, que també, sinó per a la concentració de l'espectador. En el cas del músic és primordial que cuidi l'espai on ha d'actuar, que s'hi senti còmode, que la temperatura sigui l'adecuada, la il.luminació, la qualitat del so, que el públic pugui gaudir al màxim del que vol transmetre l'artista. Per això existeixen les proves de so, per això existeixen els assajos, per això existeix la feina de molta altra gent que fan que un concert sigui del tot satisfactori. Però què me'n diueu de l'espectador? Ens preparem prou per ser-ne? Tothom és conscient del què vol dir anar a escoltar un concert? Som respectuosos amb l'artista?

En el concert d'ahir em va costar un xic trobar aquella connexió que sempre busco, (i que amb el Carles sempre trobo), em va costar un xic entrar dins el concert, em va costar un xic concentrar-me per ser conscient de tot el que estava escoltant, de tot el que l'amic Carles m'estava dient musicalment i també en les explicacions i en els seus sentiments cap a la seva música. A mi m'agrada entendre què està fent l'artista dalt de l'escenari. M'agrada i em fa tornar boig quan arriba aquell moment en què la meva ment ha entrat a formar part de la ment de l'artista, amb la ment i amb l'ambient i amb el que estic sentint i no parlo només del que m'entra per l'orella, sinó del que el meu cor nota; m'agrada esborronar-me, m'agrada notar aquella calor, o aquell fred, o quan somric i a voltes ploro d'emoció, o de tristesa... Vull i necessito entrar a formar part d'un món de mil emocions en el que no sóc conscient del què hi passa a fora. Per arribar a aquesta concentració necessito, sobretot, silenci. I tot això és el que em fa veure i pensar que, com a espectador, s'ha d'estar preparat, has de saber quin tipus d'espectacle vas a veure, has d'estar còmode, conscient que davant teu hi ha qui et vol transmetre els seu art... s'haurien de fer cursets per ensenyar a ser bon espectador. Ahir va sonar un mòbil!!!! Pffffff....!
Tothom és lliure d'opinar si un espectacle li agrada o no, però per poder-ho fer has d'haver escoltat al músic amb tot el respecte que es mereix.
I amics meus, és per això que he fet un recull del que jo considero "coses" totalment prohibides en un concert de petit format on el silenci hauria de ser absolut!

-caramels amb embolcall, ni de plàstic ni de paper!
-el programa amb paper del mateix concert!
-anorac o qualsevol tipus de roba que faci soroll a qualsevol moviment del cos!
-tossir!
-fregar els peus per terra!
-les cremalleres!
-el vibrar dels mòbils!
-els "ehem, ehem"!
-no es pot parlar, ni murmurar!
-el moviment dels ventalls!
-bellugar la cadira, o butaca!
-canviar constantment de posició a la cadira!

Segurament hi ha molts més sorolls i sorollets que podem evitar.
Però el que trobo de més falta de respecte tant per al músic com per a l'espectador, és arribar quan el concert ja ha començat!!! Això trenca amb tota la concentració que fins llavors ja havia aconseguit!!!
Au vinga! A gaudir de l'espectacle!!!!