encara hi sóc...

Tot mirant la pel.lícula de la tele a la nit, abans d'anar a dormir, notava una sensació estranya, com si tingués més aire del compte dins el meu cos, i per altra banda em costava respirar; notava una bombolla d'aire circulant entre la part baixa de l'estómac i fins la part alta del pit, cap al coll... tenia la sensació que el cor s'havia mogut de lloc i estava més avall, més cap a la part baixa de les costelles. Desconec si això és símptoma d'algun mal dolent... Fins a 3 vegades en un espai de temps de 2 hores, abans d'anar a dormir, tenint el pensament i la sensació que aquella seria l'última nit de la meva vida! Tenia un pensament real que aniria a dormir i ja no despertaria mai més! Anar a dormir amb aquest pensament al cap, aparentment, no és fàcil! Però em vaig posar al llit i, després de tornar-me a passar pel cap aquesta possibilitat, em vaig adormir profundament, com sempre... no hi ha res que em tregui les ganes de dormir i descansar... "això és una sort" em diu molta gent que, sense motiu aparent, els costa dormir. I sí, segurament és una sort!!!

I avui a les 8 del matí de diumenge, m'he despertat, m'he llevat, m'he aixecat, hi sóc, existeixo i em sento bé, tranquil, descansat i feliç, a punt per tirar el dia endavant, per seguir gaudint, aprenent, ajudant, de tot el que em passa en aquest camí tan meravellós que és la vida.

objectius...

Tenir objectius a la vida trobo que és molt important per poder tirar endavant, per poder anar tenint alegries així que els vaig assolint. Això sí, prefereixo posar-me'n molts de petits que no pas pocs i inassolibles. Han de ser abastables, que costin de fer però que siguin possibles. Posant-me objectius inassolibles l'únic que aconsegueixo és patiment i angoixa i ho passo fatal. I si només me'n poso 2 o 3, siguin fàcils o difícils, passa que un cop assolits ja res té sentit. Jo, de fet, sempre trobo més interessant, divertit i que té més sentit en mi mateix, el camí que faig cap a l'assoliment del mateix... sóc més feliç intentant assolir l'objectiu que no pas un cop assolit, ja que quan això passa doncs ja està, ara només falta ser coherent i intentar mantenir-ho. És per això que me'n poso molts i no massa difícils.

El xulo també és quan miro enrere i començo a fer memòria de tot el que he aconseguit. És brutal veure com coses que avui són ben quotidianes de la meva persona, no és res més que objectius assolits en el meu passat. I em sento feliç i orgullós!!! Per què no dir-ho. És així!!!
El que trobo també essencial, és no posar-me data d'assoliment, això també m'angoixa, prefereixo marcar-me els objectius i ser conscient que, un dia o altre, o un any o altre, els he d'aconseguir. Val a dir, també, que si algun no l'aconsegueixo també valoro molt positivament el fet d'haver-ho intentat, ja que segur que he après moltes coses de mi. Crec que, en definitiva, és bàsic ser conscient en tot moment del que està passant i intentar aprendre de tot i de tothom.
Així estic, aprenent a viure!!!