negres i romans

M'agrada dur a terme les meves teories; les penso, rumio i desenvolupo fins que me les faig meves, les duc a la pràctica i me les crec. Tot i saber que el que dic i penso no té massa sentit, m'agrada creure-m'ho i em diverteix explicar-ho amb convenciment, i encara m'agrada més quan la gent, per vergonya o per por, em dóna la raó!

Per exemple, acabo de plantar 10 enciams, més concretament 6 enciams negres i 4 de romans (també anomenats llargs). No és el primer cop que ho faig però el cert és que cada vegada els planto de diferent manera. Em preocupo molt pel seu creixement, de fet crec que com més feliços creixin més bons seran. Aquesta vegada els he plantat tenint en compte que són dues varietats diferents, per tant és possible que no s'entenguin entre ells. Doncs he rumiat i buscat i trobat la que crec que és la millor fórmula per a què estiguin ben còmodes, per poder parlar entre els de la mateixa varietat i inclús que puguin aprendre l'idioma de l'altra varietat.
He fet un solc rectangular en el que als dos costats més llargs hi he plantat 3 enciams negres a cada solc i en els costats més estrets hi he plantat 2 enciams llargs a cada  solc. Això permet que els 3 enciams negres poden parlar entre ells 3 i també amb els 3 de la mateixa varietat que tenen al davant. I els 2 enciams llargs poden parlar entre els 2 de cada costat i també amb els altres 2 que tenen al seu davant. I a més a més, si els ve de gust, poden mirar d'entendre's entre varietats ja que tots estan de cara a tots. Em preocupava un xic que els enciams llargs dels dos costats del rectangle estan molt lluny entre ells, però rumiant rumiant he arribat a la conclusió que aquesta és la  manera d'incentivar-los per a què creixin més llargs! Els enciams han d'estar el màxim de còmodes possible, no han de patir estrès ni preocupacions, que es puguin comunicar ho trobo important.... un enciam que creix tranquil, és un enciam que creix sa.
Crec en la meva teoria. Aquesta collita d'enciams serà bona, n'estic convençut!!!