emocions...
En els 3 darrers caps de setmana, han passat fets que m'han omplert molt el cor, que m'han emocionat, que m'han alegrat, he tingut emocions de tot tipus que m'ha agradat viure-les. He conegut a gent nova, he conegut més profundament a gent que ja coneixia, m'he atrevit a fer coses abans impensables de fer. Altrament m'he endut elogis, m'he endut agraïments, m'he endut felicitacions, m'he endut amistat recíproca. Han estat 3 caps de setmana on hi ha hagut coses molt diferents entre elles però que, les 3, m'han aportat algun sentiment i els he viscut amb molta intensitat.
El retrobament, després de 21 anys, amb els amics cubans va ser molt bonic. L'abraçada que ens vam fer només veure'ns encara la noto ara, quan ho estic escrivint. Vam esmorzar junts, vam dinar junts i vam berenar junts, ens vam explicar moltes coses i ens vam acomiadar amb una altra abraçada, aquesta diferent, i amb un "fins aviat". Va ser un gran dia, em recordo sempre amb un somriure a la cara. (Hi havia la satisfacció afegida del pilar de 9 amb folre, manilles i puntals assolit pels Castellers de Vilafranca).La següent setmana vaig assistir a la 38 trobada de flabiolaires a Arbúcies. Una trobada en la que fa 8 anys hi vaig assistir de casualitat i com a públic i sense saber que un parell d'anys després, entraria en l'apassionant món del flabiol i tamborí. Em vaig apuntar només a tocar als concerts que es fan el diumenge al matí dins la fira de tardor, juntament amb 2 companys també alummnes de l'escola. Tot i així ja hi vaig anar el dissabte sense tenir res preparat i amb la intenció de dormir a la furgo, per poder seguir els diversos actes que hi havia programats i a copsar l'ambient de la fira. Doncs el dissabte vaig aconseguir sopar amb tots els flabiolaires i seguidament poder tocar amb tots ells les diferents tonades tradicionals tot fent el cafè i alguna copeta de ratafia. Després de diverses converses amb diversos músics, em van convidar a dormir a casa l'Anna (amb un matalàs a la cuina) i allí vam seguir parlant de la trajectòria del flabiol, d'on ve, cap a on va i cap on hauria d'anar....
L'endemà vaig tocar a la fira tal com estava previst, amb els companys de l'escola i també vaig poder fer 3 temes amb una cobla de 3 quartants; que bonic va ser. I a la tarda vaig tocar al concert (això no ho tenia previst). Un gran cap de setmana amb noves amistats, riures, aprenentatges tant musicals, com de vida.
I per últim la recepció d'un reconeixement que, la CAL (Coordinadora d'associacions per la llengua) i en el marc del certamen annual dels Premis Joan Coromines, ens han fet als "músics per la llibertat". Dissabte a la tarda dins un acte molt bonic, 9 membres dels músics per la llibertat vam rebre el recneixement en el que, en la recollida del premi, hi vaig llegir un escrit d'agraïment fet per mi mateix. Seguidament vam interpretar el Cant dels Ocells i després l'Estaca. De fet vam reproduir el que fem cada divendres a la plaça de la vila.
Un cop acabat l'acte i més distesament a l'hora del refrigeri, vaig rebre diverses felicitacions de part dels companys així com també d'altra gent que no coneixia de res, pel text llegit. Això m'encoratja a seguir escrivint i, també dir-ho, m'omple i em satisfà.
Aprendre a viure aquests moments m'ajuda a tirar endavant, m'ensenya a saber què vull, em dóna forces per seguir fent camí!
Ara em vénen caps de setmana més tranquils, o no!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada