Entrada destacada

Benvingut al blog del Barrufet groc...

benvinguts totes i tots... Avui dia 26 de maig de 2020, jo Uri Palau, dono per inaugurat el meu blog... No sé si aquesta seria la manera...

dissabte, 1 de maig del 2021

morir a la natura...

Un matí més i com ja és habitual en el transcurs d'aquest any de pandèmia, he sortit a donar un tomb per la natura; notar l'aire a la cara, sentir el silenci, escoltar els ocells cantar, seguir les sargantanes com es mouen per sota les fulles, tranquil.litat, soledat, el xim-xim de la pluja d'avui, el soroll dels meus peus aixafant les canyes i branques i branquetes i fulles seques que hi ha per terra, mosquits, mosques, llagostes, papallones, bestioles diverses! Com més gaudeixo de la natura més l'aprecio i més l'estimo! 

Sé del cert que aquesta pandèmia m'està fent canviar un xic la meva manera d'entendre la vida, estic aprenent a gaudir molt més del temps lliure, estic aprenent a saber mesurar el temps, estic aprenent que tot allò tan important d'abans potser ja no ho és tant, i hi ha altres coses més properes, que anteriorment ja existien, però no havia sabut valorar, estic aprenent a prendre'm les coses amb més calma, estic aprenent a tenir més paciència, a estimar, a escoltar, a raonar, a pensar, a llegir, a badar, a aborrir-me, a escriure, a gaudir de la música, a passar-m'ho molt bé, a fruir amb els petits detalls de la vida, a valorar i entendre els demés, m'he tret de sobre molta vergonya i timidesa, faig el que realment tinc ganes de fer sense patir pel què diran els altres... He après que quan sóc conscient del que estic fent i del que està passant, és quan en puc gaudir al màxim.

Estirat a terra cara amunt, al mig del camí, pensant en coses boniques que m'han anat passant al llarg dels meus 51 anys d'edat, relaxat, he vist i notat que avui estava preparat per marxar d'aquest món. Justament ara, que sóc ben conscient de com m'arribo a estimar la vida, he vist la mort com una cosa bonica... Això no vol dir que vulgui marxar, eh! Però sí que he pensat que, quan arribi l'hora, m'agradaria ser-ne conscient i amb un escenari com aquest. Notant l'aire a la cara i sentint els ocells cantar, tancar els ulls, anar-me relaxant, adormint i dir adéu a la vida.

Diumenge 25-4-21, riera de Llitrà 

..



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada