carmen...

Diumenge al matí fent allò que m'agrada, allò que és un gaudi tant per les orelles, com per l'ànima, com pel cor, com per alimentar el meu saber i poder fruir de la tranquil.litat i felicitat que tot ésser humà busca un moment o altre en la seva vida.

Ja m'he despertat amb la imatge del que havia de ser i volia que fos aquest matí. Després de vestir-me, d'esmorzar i de fer la neteja corporal adient he agafat tres CD (l'òpera Carmen de Bizet, Motets de J. S. Bach i unes cantates també de Bach), el llibre que estic llegint ara (El guardià invisible de Dolores Redondo), l'ukelele, el flabiol, els estris per escriure i el telèfon mòbil i cap al meu racó, el meu quartet on hi tinc tot el necessari per a què es produeixi la màgia. Últimament han passat moltes coses positives en aquest quartet en el que durant uns 30 anys hi havia hagut la bateria, instrument que vaig tocar amb el grup de música tradicional Els Cosins del Sac. Res fa pensar que ja no la gaudiré més però recentment me l'he venut i això m'ha fet guanyar un espai a casa, espai que l'estic aprofitant amb escreix. Malgrat estiguem al mes de maig he hagut d'encendre l'estufeta, al quartet de fora al pati sempre hi fa fred en aquesta època de l'any, m'he assegut a la gandula i el primer CD que m'he posat ha estat, evidentment, Carmen. Dic evidentment perquè és una òpera que des de ben petit m'ha agradat molt. En tinc 4 versions diferents, les he escoltat moltes i moltes vegades, no puc dir quantes. Recentment recordo un divendres que tenia un sopar amb els amics, sopar que no hi vaig anar quan vaig saber que per TV3 hi feien l'òpera sencera des del Liceu. No enganyo a ningú quan dic que somio amb el dia que pugui arribar a veure-la en directe. No sé què té aquesta òpera que em faci viure tants i tants sentiments, que quan no sé què escoltar sempre acabo agafant una de les versions que tinc, l'he escoltada sencera amb els ulls tancats, amb els ulls oberts i la mirada perduda, m'agrada sentir-la amb un volum bastant alt, he ballat l'havanera, he cantat juntament amb en Don José, he fet salts i ballat en moments que la música m'ho ha recomanat, m'he imaginat dalt l'escenari cantant amb el cor, o fent de figurant o inclús cantant com a solista, però com més la gaudeixo és dirigint-la: sí sí, de dirigir no en sé pas però m'imagino el cor, els actors, els figurants, els solistes, els músics, tots al meu davant i anar-los dirigint, donar l'entrada a aquelles castanyoles, marcar el moment precís en el que ha de sonar aquell plat, donar la força adient en aquell moment àlgid quan entra tota l'orquestra de cop, notar com la soprano entra només amb una hipotètica mirada del director, tot portant-los a un èxit absolut. Val a dir que hi deixo anar una energia que em fa suar i cansar i sovint acabo amb un lleuger dolor de braços. Avui no ha estat diferent que altres vegades.... estic dirigint i plorant al mateix temps, plorant d'emoció, plorant sabent que ho aconseguiré, algun dia veuré Carmen en directe, segur!!! 

Però el que encara no havia passat mai és això, he escoltat Carmen mentre escribia aquestes ratlles... describint el que sento amb Carmen, m'ha portat a un nou gaudi. De fet quan ha acabat el CD l'he tornat a posar de nou. O sigui que les Cantates i els Motets de Bach, el llibre, l'ukelele, el flabiol i el telèfon mòbil hauran d'esperar a altres ocasions, avui ha estat un matí Carmen.

Diumenge, 2 de maig 2021