carmen...

Diumenge al matí fent allò que m'agrada, allò que és un gaudi tant per les orelles, com per l'ànima, com pel cor, com per alimentar el meu saber i poder fruir de la tranquil.litat i felicitat que tot ésser humà busca un moment o altre en la seva vida.

Ja m'he despertat amb la imatge del que havia de ser i volia que fos aquest matí. Després de vestir-me, d'esmorzar i de fer la neteja corporal adient he agafat tres CD (l'òpera Carmen de Bizet, Motets de J. S. Bach i unes cantates també de Bach), el llibre que estic llegint ara (El guardià invisible de Dolores Redondo), l'ukelele, el flabiol, els estris per escriure i el telèfon mòbil i cap al meu racó, el meu quartet on hi tinc tot el necessari per a què es produeixi la màgia. Últimament han passat moltes coses positives en aquest quartet en el que durant uns 30 anys hi havia hagut la bateria, instrument que vaig tocar amb el grup de música tradicional Els Cosins del Sac. Res fa pensar que ja no la gaudiré més però recentment me l'he venut i això m'ha fet guanyar un espai a casa, espai que l'estic aprofitant amb escreix. Malgrat estiguem al mes de maig he hagut d'encendre l'estufeta, al quartet de fora al pati sempre hi fa fred en aquesta època de l'any, m'he assegut a la gandula i el primer CD que m'he posat ha estat, evidentment, Carmen. Dic evidentment perquè és una òpera que des de ben petit m'ha agradat molt. En tinc 4 versions diferents, les he escoltat moltes i moltes vegades, no puc dir quantes. Recentment recordo un divendres que tenia un sopar amb els amics, sopar que no hi vaig anar quan vaig saber que per TV3 hi feien l'òpera sencera des del Liceu. No enganyo a ningú quan dic que somio amb el dia que pugui arribar a veure-la en directe. No sé què té aquesta òpera que em faci viure tants i tants sentiments, que quan no sé què escoltar sempre acabo agafant una de les versions que tinc, l'he escoltada sencera amb els ulls tancats, amb els ulls oberts i la mirada perduda, m'agrada sentir-la amb un volum bastant alt, he ballat l'havanera, he cantat juntament amb en Don José, he fet salts i ballat en moments que la música m'ho ha recomanat, m'he imaginat dalt l'escenari cantant amb el cor, o fent de figurant o inclús cantant com a solista, però com més la gaudeixo és dirigint-la: sí sí, de dirigir no en sé pas però m'imagino el cor, els actors, els figurants, els solistes, els músics, tots al meu davant i anar-los dirigint, donar l'entrada a aquelles castanyoles, marcar el moment precís en el que ha de sonar aquell plat, donar la força adient en aquell moment àlgid quan entra tota l'orquestra de cop, notar com la soprano entra només amb una hipotètica mirada del director, tot portant-los a un èxit absolut. Val a dir que hi deixo anar una energia que em fa suar i cansar i sovint acabo amb un lleuger dolor de braços. Avui no ha estat diferent que altres vegades.... estic dirigint i plorant al mateix temps, plorant d'emoció, plorant sabent que ho aconseguiré, algun dia veuré Carmen en directe, segur!!! 

Però el que encara no havia passat mai és això, he escoltat Carmen mentre escribia aquestes ratlles... describint el que sento amb Carmen, m'ha portat a un nou gaudi. De fet quan ha acabat el CD l'he tornat a posar de nou. O sigui que les Cantates i els Motets de Bach, el llibre, l'ukelele, el flabiol i el telèfon mòbil hauran d'esperar a altres ocasions, avui ha estat un matí Carmen.

Diumenge, 2 de maig 2021

morir a la natura...

Un matí més i com ja és habitual en el transcurs d'aquest any de pandèmia, he sortit a donar un tomb per la natura; notar l'aire a la cara, sentir el silenci, escoltar els ocells cantar, seguir les sargantanes com es mouen per sota les fulles, tranquil.litat, soledat, el xim-xim de la pluja d'avui, el soroll dels meus peus aixafant les canyes i branques i branquetes i fulles seques que hi ha per terra, mosquits, mosques, llagostes, papallones, bestioles diverses! Com més gaudeixo de la natura més l'aprecio i més l'estimo! 

Sé del cert que aquesta pandèmia m'està fent canviar un xic la meva manera d'entendre la vida, estic aprenent a gaudir molt més del temps lliure, estic aprenent a saber mesurar el temps, estic aprenent que tot allò tan important d'abans potser ja no ho és tant, i hi ha altres coses més properes, que anteriorment ja existien, però no havia sabut valorar, estic aprenent a prendre'm les coses amb més calma, estic aprenent a tenir més paciència, a estimar, a escoltar, a raonar, a pensar, a llegir, a badar, a aborrir-me, a escriure, a gaudir de la música, a passar-m'ho molt bé, a fruir amb els petits detalls de la vida, a valorar i entendre els demés, m'he tret de sobre molta vergonya i timidesa, faig el que realment tinc ganes de fer sense patir pel què diran els altres... He après que quan sóc conscient del que estic fent i del que està passant, és quan en puc gaudir al màxim.

Estirat a terra cara amunt, al mig del camí, pensant en coses boniques que m'han anat passant al llarg dels meus 51 anys d'edat, relaxat, he vist i notat que avui estava preparat per marxar d'aquest món. Justament ara, que sóc ben conscient de com m'arribo a estimar la vida, he vist la mort com una cosa bonica... Això no vol dir que vulgui marxar, eh! Però sí que he pensat que, quan arribi l'hora, m'agradaria ser-ne conscient i amb un escenari com aquest. Notant l'aire a la cara i sentint els ocells cantar, tancar els ulls, anar-me relaxant, adormint i dir adéu a la vida.

Diumenge 25-4-21, riera de Llitrà 

..