nou sentit...

Tinc la capacitat, cada vegada més, d'entrar al cap d'altra gent que no conec de res i sentir, veure, notar, el que a ells els passa pel cap... tinc una espècie de sentit, nou per a mi, en el que detecto les seves emocions i el problema ve quan les comparteixo amb ells... no ho puc aturar, ploro quan crec que ells ploren, m'emociono quan crec que ells s'emocionen, ric quan crec que ells riuen, m'emprenyo quan els noto emprenyats... se'm fa feixuc, tinc la sensació que aquest fet m'afebleix a mi mateix, com si no tingués personalitat pròpia... no acabo de trobar la manera d'aturar-ho i inclús crec que no vull trobar-la ja que m'agrada. Però és clar, sovint estic amb altra gent que no entenen per què ploro, per què ric, per què m'emociono... i jo tampoc m'atreveixo a explicar-ho perquè intueixo, com sempre, que ningú m'entendrà...! I el fet de creure que ningú m'entendrà crec que és perquè, al cap i a la fi, ni jo mateix m'entenc!!!