gira-sol
Ahir, dissabte al matí, vaig anar a mercat i vaig comprar diferents plantes de les que en podríem dir aromàtiques: sàlvia, encens, sajolida i un gira-sol. M'agrada deixar-me assessorar per la gent que hi entén més que jo i poder-li donar al pati de casa un caire propi, especial, únic; actualment he decidit posar-hi més plantes aromàtiques i al mateix temps que tinguin una funció important. De la sàlvia se'n poden fer infusions, l'encens fa bona olor, la sajolida és bo tenir-ne i plantar-la prop dels rosers per evitar el pugó i també m'anirà bé per a quan faci la conserva de les olives arbequines cap allà l'octubre, novembre i també a la cuina en general; i el gira-sol el vaig comprar, bàsicament, perquè m'agraden els gira-sols, sempre havia pensat que a casa faria bonic però, com sovint em passa, no trobava el moment de comprar-lo. Quan una cosa la desitjo molt sembla que m'agafi por, no trobo mai el millor moment de fer-ho; és com si preferís sentir el desig de tenir-ho, a tenir-ho físicament. A vegades buscant el millor moment he perdut oportunitats, gangues, ofertes, coses tirades de preu, rebaixes.... però si jo crec que ara no toca, doncs ara no toca. Ara ja tinc un gira-sol i de camí cap a casa me'l vaig passar rumiant on el plantaré i quina música li escau... tan important és una cosa com l'altra, hi ha molts factors que fan que una planta creixi a gust o no i jo trobo que la música escaient és un dels més importants.
Ahir, dissabte al matí, vaig anar a mercat i vaig comprar diferents plantes de les que en podríem dir aromàtiques: sàlvia, encens, sajolida i un gira-sol. M'agrada deixar-me assessorar per la gent que hi entén més que jo i poder-li donar al pati de casa un caire propi, especial, únic; actualment he decidit posar-hi més plantes aromàtiques i al mateix temps que tinguin una funció important. De la sàlvia se'n poden fer infusions, l'encens fa bona olor, la sajolida és bo tenir-ne i plantar-la prop dels rosers per evitar el pugó i també m'anirà bé per a quan faci la conserva de les olives arbequines cap allà l'octubre, novembre i també a la cuina en general; i el gira-sol el vaig comprar, bàsicament, perquè m'agraden els gira-sols, sempre havia pensat que a casa faria bonic però, com sovint em passa, no trobava el moment de comprar-lo. Quan una cosa la desitjo molt sembla que m'agafi por, no trobo mai el millor moment de fer-ho; és com si preferís sentir el desig de tenir-ho, a tenir-ho físicament. A vegades buscant el millor moment he perdut oportunitats, gangues, ofertes, coses tirades de preu, rebaixes.... però si jo crec que ara no toca, doncs ara no toca. Ara ja tinc un gira-sol i de camí cap a casa me'l vaig passar rumiant on el plantaré i quina música li escau... tan important és una cosa com l'altra, hi ha molts factors que fan que una planta creixi a gust o no i jo trobo que la música escaient és un dels més importants.
Teatro d'Amore, Monteverdi, l'Arpeggiata, Christina Pluhar.
Hi ha quelcom en el meu cap que em diu que he escollit bé.... mica en mica, tot al seu ritme, aniré descobrint si la meva elecció de música, espai, torreta, rec i molts altres factors que de moment no controlo, fan el seu fruit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada