desconfinament...
l'agenda m'estressa

Per anar-nos desconfinant hem anat passant per diverses fases, la 1, la 2, la 3 i fins arribar al que ara en diuen la Nova Normalitat... que no és res més que poder fer vida normal però mantenint les distàncies entre persones, portar mascareta i rentar-se sovint les mans. He estat 5 setmanes sense treballar, sense cap assaig, sense bolos, sense cap reunió, sense danses, sense cap altra activitat que no fos feinetes a casa, anar a comprar menjar i tenint molt de temps per llegir, pensar, escriure, no fer res, escoltar música, fer el dinar tranquil.lament, sense presses... En fi, mirant-ho des d'un punt de vista egoista (dic això perquè entenc perfectament que hi ha gent que ho ha passat molt malament), han estat 5 setmanes a la glòria, em sembla que les recordaré tota la vida, he estat molt tranquil i feliç.
I és ara, que entrem a la nova normalitat, quan tot comença a arrencar de nou, torno a la feina (de moment 1/2 jornada), segueixen les feines habituals de casa i vas veient com, mica en mica, aquella agenda que havia quedat totalment buida, es va tornant a omplir. I també, mica en mica, em vaig adonant que em torno a estressar, perdo aquella tranquil.litat que havia guanyat. Reflexiono i veig que el que realment m'estressa i em costa més d'assimilar i de tornar a la normalitat, no és la feina i les coses habituals de casa, és veure com es va omplint l'agenda... el neguit que em crea anar mirant dia a dia l'agenda i veure que demà tinc metge, dissabte de bon matí tinc bolo, dimarts assaig, dijous danses, divendres he d'anar a buscar allò que tinc encarregat, dissabte tinc reunió però abans he de passar a buscar no sé què a no sé on..... em crea molta ansietat i fa que el temps em passi massa depressa. Vull fer canvis en la meva vida, em costarà però ho faré. Haig d'aconseguir anar més tranquil, deixar coses, no dir sempre que si a tot i ser més egoista, mirar més pel meu benestar. Tot va molt ràpid i no tinc temps de gaudir els bons moments amb la parella, la família, els amics de veritat i sobretot amb mi mateix, fer allò que realment m'agrada i em fa sentir bé. Aquelles estones a casa, tranquil, escoltant la música que m'agrada, estirat a terra, relaxat... aquells moments en què la música i jo entrem junts en un estat d'amor entre tots dos, un estat en el qual el temps no passa, és com si la música fos un motor silenciós que m'eleva uns metres del terra... sensació que no la sé explicar millor... no sempre ho aconsegueix-ho, però el dia que arribo a volar és una sensació brutal!!! Estic entre la consciència i la no consciència. Ho recomano!!!