3r cant en confinament...!!
Arriba la tercera setmana de confinament, diumenge dia 12 d'abril dia de Pasqua, teòricament havia de ser al Delta de l'Ebre amb uns quants amics per passar-hi les vacances de Setmana Santa, però no, de nou a casa i de bon matí de diumenge una altra vegada tornava a ser al quartet del pati, tranquil, relaxat, llegint el meu 1r llibre en confinament (Disset Pianos de Ramon Solsona) un llibre en el qual no hi acaba de passar res de súper-interessant, és previsible, és un llibre que va fent, fàcil de llegir i... ui, això ara no ve als cas... en una pausa de la lectura em ve al cap una cançó i coses de la vida, penso que podria començar a pensar una lletra i gravar-me de nou per enviar-ho als meus amics habituals que no paren de dir-me que els agrada tant, doncs som-hi, tal dit tal fet... amb la música de la cançó tradicional estatunidenca, Puf the magic dragon i amb lletra meva aquí teniu el resultat!
dissabte, 27 de juny del 2020
diumenge, 21 de juny del 2020
desconfinament...
l'agenda m'estressa
Per anar-nos desconfinant hem anat passant per diverses fases, la 1, la 2, la 3 i fins arribar al que ara en diuen la Nova Normalitat... que no és res més que poder fer vida normal però mantenint les distàncies entre persones, portar mascareta i rentar-se sovint les mans. He estat 5 setmanes sense treballar, sense cap assaig, sense bolos, sense cap reunió, sense danses, sense cap altra activitat que no fos feinetes a casa, anar a comprar menjar i tenint molt de temps per llegir, pensar, escriure, no fer res, escoltar música, fer el dinar tranquil.lament, sense presses... En fi, mirant-ho des d'un punt de vista egoista (dic això perquè entenc perfectament que hi ha gent que ho ha passat molt malament), han estat 5 setmanes a la glòria, em sembla que les recordaré tota la vida, he estat molt tranquil i feliç.
I és ara, que entrem a la nova normalitat, quan tot comença a arrencar de nou, torno a la feina (de moment 1/2 jornada), segueixen les feines habituals de casa i vas veient com, mica en mica, aquella agenda que havia quedat totalment buida, es va tornant a omplir. I també, mica en mica, em vaig adonant que em torno a estressar, perdo aquella tranquil.litat que havia guanyat. Reflexiono i veig que el que realment m'estressa i em costa més d'assimilar i de tornar a la normalitat, no és la feina i les coses habituals de casa, és veure com es va omplint l'agenda... el neguit que em crea anar mirant dia a dia l'agenda i veure que demà tinc metge, dissabte de bon matí tinc bolo, dimarts assaig, dijous danses, divendres he d'anar a buscar allò que tinc encarregat, dissabte tinc reunió però abans he de passar a buscar no sé què a no sé on..... em crea molta ansietat i fa que el temps em passi massa depressa. Vull fer canvis en la meva vida, em costarà però ho faré. Haig d'aconseguir anar més tranquil, deixar coses, no dir sempre que si a tot i ser més egoista, mirar més pel meu benestar. Tot va molt ràpid i no tinc temps de gaudir els bons moments amb la parella, la família, els amics de veritat i sobretot amb mi mateix, fer allò que realment m'agrada i em fa sentir bé. Aquelles estones a casa, tranquil, escoltant la música que m'agrada, estirat a terra, relaxat... aquells moments en què la música i jo entrem junts en un estat d'amor entre tots dos, un estat en el qual el temps no passa, és com si la música fos un motor silenciós que m'eleva uns metres del terra... sensació que no la sé explicar millor... no sempre ho aconsegueix-ho, però el dia que arribo a volar és una sensació brutal!!! Estic entre la consciència i la no consciència. Ho recomano!!!
l'agenda m'estressa
Per anar-nos desconfinant hem anat passant per diverses fases, la 1, la 2, la 3 i fins arribar al que ara en diuen la Nova Normalitat... que no és res més que poder fer vida normal però mantenint les distàncies entre persones, portar mascareta i rentar-se sovint les mans. He estat 5 setmanes sense treballar, sense cap assaig, sense bolos, sense cap reunió, sense danses, sense cap altra activitat que no fos feinetes a casa, anar a comprar menjar i tenint molt de temps per llegir, pensar, escriure, no fer res, escoltar música, fer el dinar tranquil.lament, sense presses... En fi, mirant-ho des d'un punt de vista egoista (dic això perquè entenc perfectament que hi ha gent que ho ha passat molt malament), han estat 5 setmanes a la glòria, em sembla que les recordaré tota la vida, he estat molt tranquil i feliç.
I és ara, que entrem a la nova normalitat, quan tot comença a arrencar de nou, torno a la feina (de moment 1/2 jornada), segueixen les feines habituals de casa i vas veient com, mica en mica, aquella agenda que havia quedat totalment buida, es va tornant a omplir. I també, mica en mica, em vaig adonant que em torno a estressar, perdo aquella tranquil.litat que havia guanyat. Reflexiono i veig que el que realment m'estressa i em costa més d'assimilar i de tornar a la normalitat, no és la feina i les coses habituals de casa, és veure com es va omplint l'agenda... el neguit que em crea anar mirant dia a dia l'agenda i veure que demà tinc metge, dissabte de bon matí tinc bolo, dimarts assaig, dijous danses, divendres he d'anar a buscar allò que tinc encarregat, dissabte tinc reunió però abans he de passar a buscar no sé què a no sé on..... em crea molta ansietat i fa que el temps em passi massa depressa. Vull fer canvis en la meva vida, em costarà però ho faré. Haig d'aconseguir anar més tranquil, deixar coses, no dir sempre que si a tot i ser més egoista, mirar més pel meu benestar. Tot va molt ràpid i no tinc temps de gaudir els bons moments amb la parella, la família, els amics de veritat i sobretot amb mi mateix, fer allò que realment m'agrada i em fa sentir bé. Aquelles estones a casa, tranquil, escoltant la música que m'agrada, estirat a terra, relaxat... aquells moments en què la música i jo entrem junts en un estat d'amor entre tots dos, un estat en el qual el temps no passa, és com si la música fos un motor silenciós que m'eleva uns metres del terra... sensació que no la sé explicar millor... no sempre ho aconsegueix-ho, però el dia que arribo a volar és una sensació brutal!!! Estic entre la consciència i la no consciència. Ho recomano!!!
diumenge, 14 de juny del 2020
petits relats...
gira-sol
Ahir, dissabte al matí, vaig anar a mercat i vaig comprar diferents plantes de les que en podríem dir aromàtiques: sàlvia, encens, sajolida i un gira-sol. M'agrada deixar-me assessorar per la gent que hi entén més que jo i poder-li donar al pati de casa un caire propi, especial, únic; actualment he decidit posar-hi més plantes aromàtiques i al mateix temps que tinguin una funció important. De la sàlvia se'n poden fer infusions, l'encens fa bona olor, la sajolida és bo tenir-ne i plantar-la prop dels rosers per evitar el pugó i també m'anirà bé per a quan faci la conserva de les olives arbequines cap allà l'octubre, novembre i també a la cuina en general; i el gira-sol el vaig comprar, bàsicament, perquè m'agraden els gira-sols, sempre havia pensat que a casa faria bonic però, com sovint em passa, no trobava el moment de comprar-lo. Quan una cosa la desitjo molt sembla que m'agafi por, no trobo mai el millor moment de fer-ho; és com si preferís sentir el desig de tenir-ho, a tenir-ho físicament. A vegades buscant el millor moment he perdut oportunitats, gangues, ofertes, coses tirades de preu, rebaixes.... però si jo crec que ara no toca, doncs ara no toca. Ara ja tinc un gira-sol i de camí cap a casa me'l vaig passar rumiant on el plantaré i quina música li escau... tan important és una cosa com l'altra, hi ha molts factors que fan que una planta creixi a gust o no i jo trobo que la música escaient és un dels més importants.
Ahir, dissabte al matí, vaig anar a mercat i vaig comprar diferents plantes de les que en podríem dir aromàtiques: sàlvia, encens, sajolida i un gira-sol. M'agrada deixar-me assessorar per la gent que hi entén més que jo i poder-li donar al pati de casa un caire propi, especial, únic; actualment he decidit posar-hi més plantes aromàtiques i al mateix temps que tinguin una funció important. De la sàlvia se'n poden fer infusions, l'encens fa bona olor, la sajolida és bo tenir-ne i plantar-la prop dels rosers per evitar el pugó i també m'anirà bé per a quan faci la conserva de les olives arbequines cap allà l'octubre, novembre i també a la cuina en general; i el gira-sol el vaig comprar, bàsicament, perquè m'agraden els gira-sols, sempre havia pensat que a casa faria bonic però, com sovint em passa, no trobava el moment de comprar-lo. Quan una cosa la desitjo molt sembla que m'agafi por, no trobo mai el millor moment de fer-ho; és com si preferís sentir el desig de tenir-ho, a tenir-ho físicament. A vegades buscant el millor moment he perdut oportunitats, gangues, ofertes, coses tirades de preu, rebaixes.... però si jo crec que ara no toca, doncs ara no toca. Ara ja tinc un gira-sol i de camí cap a casa me'l vaig passar rumiant on el plantaré i quina música li escau... tan important és una cosa com l'altra, hi ha molts factors que fan que una planta creixi a gust o no i jo trobo que la música escaient és un dels més importants.
Teatro d'Amore, Monteverdi, l'Arpeggiata, Christina Pluhar.
Hi ha quelcom en el meu cap que em diu que he escollit bé.... mica en mica, tot al seu ritme, aniré descobrint si la meva elecció de música, espai, torreta, rec i molts altres factors que de moment no controlo, fan el seu fruit!
dijous, 11 de juny del 2020
2n cant en confinament...!!
Diumenge 5 d'abril de 2020, de bon matí, tornava a estar al quartet del pati, escrivint, escoltant els ocells cantar, pensant en coses de la vida i en com aniria tot això d'estar-se a casa tants dies. Entre altres coses vaig recordar la cançoneta que havia fet la setmana anterior i la resposta que havia tingut per part de molts dels amics als quals els hi vaig enviar. -Estàs com una cabra... -Oh, que xula!... -l'has agafat un pèl alta!... -Carai, toques l'ukelele ara?... -Una altra, una altra!!!... -Molt bé👏👏👏... -Què us passa per Vilafranca! dos que en conec i tots dos esteu fatal... Comentaris que em van agradar i vaig pensar que potser en podria fer una altra, sempre i quan em vingui la inspiració. Agafo l'ukelele, començo a rascar i anar rumiant una lletra. Tot rascant un la menor, passo a un do, tot seguit un sol i així com si res, em poso a cantar la gallineta del Lluís Llach. Ara a fer la lletra! Inevitablement la lletra torna a anar relacionada amb el coronavirus. Heus aquí el resultat!!!
Diumenge 5 d'abril de 2020, de bon matí, tornava a estar al quartet del pati, escrivint, escoltant els ocells cantar, pensant en coses de la vida i en com aniria tot això d'estar-se a casa tants dies. Entre altres coses vaig recordar la cançoneta que havia fet la setmana anterior i la resposta que havia tingut per part de molts dels amics als quals els hi vaig enviar. -Estàs com una cabra... -Oh, que xula!... -l'has agafat un pèl alta!... -Carai, toques l'ukelele ara?... -Una altra, una altra!!!... -Molt bé👏👏👏... -Què us passa per Vilafranca! dos que en conec i tots dos esteu fatal... Comentaris que em van agradar i vaig pensar que potser en podria fer una altra, sempre i quan em vingui la inspiració. Agafo l'ukelele, començo a rascar i anar rumiant una lletra. Tot rascant un la menor, passo a un do, tot seguit un sol i així com si res, em poso a cantar la gallineta del Lluís Llach. Ara a fer la lletra! Inevitablement la lletra torna a anar relacionada amb el coronavirus. Heus aquí el resultat!!!
diumenge, 7 de juny del 2020
Subscriure's a:
Missatges (Atom)