ser vell, cer vell...

Hi ha un passat proper i un passat llunyà.

El passat proper el vull ubicar entre allò que acaba de passar fa un instant i un any enrere. I el passat llunyà seria des que tinc ús de raó fins a l'esmentat any enrere de la situació del passat proper. Ara us vull parlar del llunyà.

Del passat llunyà en recordo moltes coses i moltes d'elles, però, no les sé ubicar massa, vull dir que recordo aquell dia concret que em va passar allò, però no sé quin dia era o quants anys tenia... Però d'altres records en conec perfectament la data, els anys que tenia, el lloc on va passar i amb qui estava. Crec que agafo punts de referència per ubicar els records. Però clar, aquests punts de referència per no oblidar records, també els haig de recordar per després poder-me ubicar...

És complicat entendre què fa el cervell... perquè em permet recordar? Com decideix què cal recordar i què cal oblidar?

També passa que hi ha records aparentment oblidats, però que tornes a viure i recordar quan algú altre te'ls explica. I l'interessant bé quan t'adones que el que tu recordes i el com vas viure aquella situació i el què recorda ell o ella de com ho va viure i què en recorda, és totalment diferent, el punt de vista canvia i el record que en tens i com ho va viure cada ú és diferent. Per recordar coses també ajuda molt si tens alguna foto, és brutal quan només mirant-la et venen quantitat d'imatges al teu cervell del què va passar aquell dia, amb qui estaves, quin dia era, si feia fred o calor, si 10 minuts abans de la foto el tal va ensopegar i va caure i es va fer mal al dit i un llarg etc. Però a vegades una foto també em fa una mala passada, ja que per més que la miri i remiri no em ve cap record al cap i això em fa posar malalt.... També ho passo malament quan algú et diu -si home no ho recordes, no recordes que vam fer això o allò i que va passar tal cosa o altra...! I per més esforços que faci de recordar no hi ha manera, no em ve la situació al cap.

Qui decideix què recordo? El cervell? Jo? Els meus interessos? Els interessos del cervell? Quan parlo de Jo també hi dec haver d'incloure el meu cervell ja que forma part de mi, però no l'acabo de controlar, ja que ell em controla a mi. Puc ser Jo sense el meu cervell? El cervell pot ser ell sense mi? Tots els cervells funcionen igual? El meu el puc redirigir cap allà on Jo vull?

Sovint passa allò que tot d'una i sense motiu aparent, et ve el record de l'avi, o de la mare, o de qualsevol altra persona i te n'adones que t'ha vingut a la ment a través de quelcom que has vist, o d'alguna olor, o d'alguna situació, o d'alguna frase que sempre deia l'avi, etc...
Tinc molt bons records de fites molt importants de la meva vida, moments aconseguits amb molt d'esforç i que han significat molt per a mi i em sento molt feliç i orgullós d'haver-les viscut i que recordant-los, em fa dubtar de si va ser real o és fruit de la meva imaginació! Això fa uns anys enrere no em passava!

És bo recordar? És bo oblidar? Ca recordar-ho tot? Cal oblidar-ho tot?

Un dia anava corrent cap a l'escola, feia tard i quan ja vaig entrar al pati i a punt d'arribar a la classe, la nansa de la bossa d'esport que duia penjada es va enganxar en un ferro d'una paperera, la meva cursa va quedar frenada en sec i la meva cara va xocar violentament contra un pi. D'aquí en recordo tot el que he explicat, recordo que la bossa era vermella, que tenia uns 10 o 11 anys, la paperera era blanca, em va fer molt de mal la cara durant força dies, recordo el fart de plorar.... però no recordo moltes altres coses, com anava vestit, quines sabates duia, si feia fred, si era el març o el desembre.... Per què el cervell decideix què recordar i què no? No ho entenc!

La intel.ligència humana s'acabarà el dia que algú descobreixi el funcionament del cervell humà. I espero, pel bé de tothom, que això no passi