microconte

En John pren el sol, tot sol, sense ningú al costat, sense ningú que l'emprenyi, sense roba, sense res que el pugui distreure, sense ulleres, sense ganes de prendre'l... en John està trist, desolat... en John plora, el seu gran amic, el Dereck, ha marxat... en John i en Dereck havien estat grans amics, des de petits, se l'estimava, el trobava a faltar... mai li havia dit que l'estimava, li sabia greu que hagués marxat d'aquest món sense dir-li... però en Dereck ho sabia, era llarg en Dereck.

Aquell càlid i assolellat dilluns d'hivern al matí en John estava trist, no tornaria a veure en Dereck mai més. Capficat en els seus pensaments, la marea va anar pujant i pujant fins a ser engolit pel mar.
Morí d'amor!!!

 ser vell, cer vell...

Hi ha un passat proper i un passat llunyà.

El passat proper el vull ubicar entre allò que acaba de passar fa un instant i un any enrere. I el passat llunyà seria des que tinc ús de raó fins a l'esmentat any enrere de la situació del passat proper. Ara us vull parlar del llunyà.

Del passat llunyà en recordo moltes coses i moltes d'elles, però, no les sé ubicar massa, vull dir que recordo aquell dia concret que em va passar allò, però no sé quin dia era o quants anys tenia... Però d'altres records en conec perfectament la data, els anys que tenia, el lloc on va passar i amb qui estava. Crec que agafo punts de referència per ubicar els records. Però clar, aquests punts de referència per no oblidar records, també els haig de recordar per després poder-me ubicar...

És complicat entendre què fa el cervell... perquè em permet recordar? Com decideix què cal recordar i què cal oblidar?

També passa que hi ha records aparentment oblidats, però que tornes a viure i recordar quan algú altre te'ls explica. I l'interessant bé quan t'adones que el que tu recordes i el com vas viure aquella situació i el què recorda ell o ella de com ho va viure i què en recorda, és totalment diferent, el punt de vista canvia i el record que en tens i com ho va viure cada ú és diferent. Per recordar coses també ajuda molt si tens alguna foto, és brutal quan només mirant-la et venen quantitat d'imatges al teu cervell del què va passar aquell dia, amb qui estaves, quin dia era, si feia fred o calor, si 10 minuts abans de la foto el tal va ensopegar i va caure i es va fer mal al dit i un llarg etc. Però a vegades una foto també em fa una mala passada, ja que per més que la miri i remiri no em ve cap record al cap i això em fa posar malalt.... També ho passo malament quan algú et diu -si home no ho recordes, no recordes que vam fer això o allò i que va passar tal cosa o altra...! I per més esforços que faci de recordar no hi ha manera, no em ve la situació al cap.

Qui decideix què recordo? El cervell? Jo? Els meus interessos? Els interessos del cervell? Quan parlo de Jo també hi dec haver d'incloure el meu cervell ja que forma part de mi, però no l'acabo de controlar, ja que ell em controla a mi. Puc ser Jo sense el meu cervell? El cervell pot ser ell sense mi? Tots els cervells funcionen igual? El meu el puc redirigir cap allà on Jo vull?

Sovint passa allò que tot d'una i sense motiu aparent, et ve el record de l'avi, o de la mare, o de qualsevol altra persona i te n'adones que t'ha vingut a la ment a través de quelcom que has vist, o d'alguna olor, o d'alguna situació, o d'alguna frase que sempre deia l'avi, etc...
Tinc molt bons records de fites molt importants de la meva vida, moments aconseguits amb molt d'esforç i que han significat molt per a mi i em sento molt feliç i orgullós d'haver-les viscut i que recordant-los, em fa dubtar de si va ser real o és fruit de la meva imaginació! Això fa uns anys enrere no em passava!

És bo recordar? És bo oblidar? Ca recordar-ho tot? Cal oblidar-ho tot?

Un dia anava corrent cap a l'escola, feia tard i quan ja vaig entrar al pati i a punt d'arribar a la classe, la nansa de la bossa d'esport que duia penjada es va enganxar en un ferro d'una paperera, la meva cursa va quedar frenada en sec i la meva cara va xocar violentament contra un pi. D'aquí en recordo tot el que he explicat, recordo que la bossa era vermella, que tenia uns 10 o 11 anys, la paperera era blanca, em va fer molt de mal la cara durant força dies, recordo el fart de plorar.... però no recordo moltes altres coses, com anava vestit, quines sabates duia, si feia fred, si era el març o el desembre.... Per què el cervell decideix què recordar i què no? No ho entenc!

La intel.ligència humana s'acabarà el dia que algú descobreixi el funcionament del cervell humà. I espero, pel bé de tothom, que això no passi 

40 anys...

Avui és el dia de reis de l'any 2023. Avui fa 40 anys que vaig començar a entrar al món de la música. El 6 de gener del 1983 els reis em van portar un timbal, instrument que m'agradava, i molt! Després de rebre unes 7 o 8 classes per part del mestre Guillem Noya, a la Festa Major del mateix any ja vaig sortir a tocar les matinades dels dies 30 i 31 d'agost. L'any següent (1984), vaig muntar un grup de grallers amb la colla d'amics del barri (Grallers de l'Atzavara) i fins l'any 92 vam estar actius tocant en diverses Festes Majors, entre elles la de Vilafranca i acompanyant a varis balls populars i tocant per casaments i cercaviles amb gegants i els castellers, en grups d'animació de carrer i altres festes i events...! Paral.lelament entre els anys 1985 i 1990 (aprox.) també vaig formar part del grup de música La Calaixera. Un projecte que, engegat per en Joan J. Ríos, oferíem concerts de música tradicional i popular dels països Catalans. En aquesta ocasió no només tocava el timbal sinó que em vaig obrir a més instruments de percussió com són les castanyoles, panderetes, esquellots, caixes, cortines i altres... també en algun tema hi tocava la guitarra i feia veus. L'any 1990 vaig entrar a formar part del grup de música popular i tradicional Els Cosins del Sac. Grup creat per Xavi Bayer, en David Miret i la Paquita Casanovas. La meva feina aquí ja va ser amb la bateria i percussions. Durant uns 5 o 6 anys vaig rebre classes de bateria del mestre Pep Figueras. Amb els Cosins vam estar actius des del 1990 i fins al 2020. 30 anys de molt bona feina i molt d'aprenentatge constant, no momés en l'art de fer sonar els instruments, sinó també en l'experiència en estudis de gravació. Amb el contacte constant amb grans músics que em van ensenyar moltes coses. Entre els anys 1992 i 1995 també tocava el timbal en la Banda Esquerra. Un grup molt pecul.liar engrescat per el Xavi Bayer, en David Miret i el Francesc Marimon. Era pecul.liar perquè quasi bé mai érem els mateixos, era una banda oberta a tothom que tingués ganes de venir a tocar algun instrument. Aquí hi vaig aprendre moltes tonades tradicionals i vaig conèixer diversa gent del món de la música tradicional de carrer. L'any 2005 vaig entrar a formar part dels Grallers de l'Armilla tocant el timbal i encara hi sóc i hi penso estar molts més anys, o aquesta és la meva intenció!!! Amb aquesta colla també vam portar a terme un espectacle de concert còmico-teatral-musical on hi tocava la bateria i percussions. L'any 2017, i sense deixar el món de la percussió, vaig fer un canvi rotund i em vaig posar a estudiar el flabiol i tamborí amb l'Anna Segura com a mestra. Encara n'estic aprenent i espero, en un futur no massa llunyà, poder formar part d'algun grupet tocant l'esmentat instrument, tot arriba! També he format part, quan era petit, de la coral infantil l'Espinguet i quan era jove de la coral intermèdia l'Arítjol i també vaig cantar durant molts anys, els goigs a Sant Fèlix. Els últims 40 anys de la meva vida han girat al voltant de la música, he après molt, he fruït molt, si tingués molta memòria podria explicar milers d'anècdotes, he visitat molts pobles i ciutats del país, del país veí i de diverses ciutats i pobles d'Europa. (França, Suïssa, Andorra, Suècia). La Música m'ajuda a viure, m'ajuda a tenir el cervell despert, m'ajuda a controlar els meus sentiments, m'ajuda a entendre, a escoltar, a aprendre, també m'ajuda a nivell econòmic! Els 2 anys de pandèmia sense bolos, han estat durs a nivell econòmic. Però, al tenir més temps lliure, han estat molt profitosos a nivell d'aprenentatge dels instruments i molt especialment del flabiol i tamborí. Sovint també gaudeixo fent cançons amb l'ukelele. Vull seguir molts anys més aprenent i gaudint dels diversos instruments que, tocats més bé o més malament, m'ajuden a tirar endavant.