xuflis...

Al capvespre a la vora del riu, és on quasi cada dia t'hi pots trobar a en Joan reposant, assegut a una roca, vora l'aigua, remullant-se els peus, cansat de tant córrer amunt i avall tot buscant Xuflis...

És durant les vacances d'estiu quan el seu cap només pensa en els Xuflis....  Es lleva de bon matí i encara sense haver acabat de beure's el got de llet, ja enfila camí amunt i camí avall, saltant barrancs, creuant el riu pels diversos ponts de prop de casa, buscant rere els arbres, parlant amb les flors, amb els petits animalons del bosc, parla amb el pastor, amb les ovelles i el gos, pregunta a les fulles de les immenses alzines, xerra amb l'avi, amb l'àvia de ca la veïna... mai deixa d'observar, d'aprendre, de preguntar, d'intentar entendre la natura, mai deixa de buscar Xuflis. En Joan corre, camina, salta, ensopega i es torna aixecar, només para uns segons per treure's les sandàlies i desfer-se de les petites pedretes que se li posen entre els dits dels peus. Segueix buscant, per la vora del riu, del seu estimat riu!!!
Al capvespre el Joan descansa amb els peus nus dins de l'aigua... rumia, pensa en tot el que ha après durant el dia.
Avui tampoc ha trobat Xuflis!!!

En Joan no sap que un dia es farà gran i que els Xuflis que busca no existeixen, però el que sí existeix és tot el camí fet, tot el que ha après en la recerca de quelcom tan preuat!!!

Urip, 17-7-22

Inspirat en una broma que deia sovint un  molt bon amic meu:
-Carai, què fas movent els braços d'aquesta manera?
-Estic caçant Gresos!
-Ah! I què són Gresos?
-No ho sé perquè encara no n'he caçat cap!