xuflis...

Al capvespre a la vora del riu, és on quasi cada dia t'hi pots trobar a en Joan reposant, assegut a una roca, vora l'aigua, remullant-se els peus, cansat de tant córrer amunt i avall tot buscant Xuflis...

És durant les vacances d'estiu quan el seu cap només pensa en els Xuflis....  Es lleva de bon matí i encara sense haver acabat de beure's el got de llet, ja enfila camí amunt i camí avall, saltant barrancs, creuant el riu pels diversos ponts de prop de casa, buscant rere els arbres, parlant amb les flors, amb els petits animalons del bosc, parla amb el pastor, amb les ovelles i el gos, pregunta a les fulles de les immenses alzines, xerra amb l'avi, amb l'àvia de ca la veïna... mai deixa d'observar, d'aprendre, de preguntar, d'intentar entendre la natura, mai deixa de buscar Xuflis. En Joan corre, camina, salta, ensopega i es torna aixecar, només para uns segons per treure's les sandàlies i desfer-se de les petites pedretes que se li posen entre els dits dels peus. Segueix buscant, per la vora del riu, del seu estimat riu!!!
Al capvespre el Joan descansa amb els peus nus dins de l'aigua... rumia, pensa en tot el que ha après durant el dia.
Avui tampoc ha trobat Xuflis!!!

En Joan no sap que un dia es farà gran i que els Xuflis que busca no existeixen, però el que sí existeix és tot el camí fet, tot el que ha après en la recerca de quelcom tan preuat!!!

Urip, 17-7-22

Inspirat en una broma que deia sovint un  molt bon amic meu:
-Carai, què fas movent els braços d'aquesta manera?
-Estic caçant Gresos!
-Ah! I què són Gresos?
-No ho sé perquè encara no n'he caçat cap!

el no res...

I tot d'una va sortir, del no res, com una fera ferotge abans d'endrapar un tros de carn, com un llamp just abans que soni el tro, com el primer pet d'aquella traca tirada un dia de Sant Joan, com aquella torrada que salta de la torradora un cop la llesca ja està torrada, com el primer raig d'aigua que surt de la mànega un cop engegues el motor a pressió, com el primer plor d'una criatura acabada de néixer, com aquell crit d'alegria a l'assolir quelcom que creies impossible, com l'esclat del tap de cava, com aquell esternut inesperat, com el primer cant matinal del gall, com el tret de pistola que dóna sortida a la cursa, com el despertar amb el primer so del despertador, com la caiguda de l'arbre de la primera poma de la temporada, com aquell cop rebut a l'anomenat os de la música, com el precís instant on la meva ment surt d'un estat per endinsar-se en un altre....

Urip 3-7-2022