la meva llista...

Ja fa uns quants anys, uns 15, recordo una conversa amb un amic que em va explicar que havia fet una llista de coses que no li agradaven de la seva vida, per així anar-hi pensant i intentar anar-les canviant. M'explicava que coses com buscar nòvia, canviar de feina, comprar-se una moto, fer un viatge... no hi havia manera que succeïssin. Que ja feia anys que havia fet la llista i només havia aconseguit un dels propòsits però no em va voler explicar quin havia estat. Ell mateix va definir la llista com un fracàs. Ho havia fet seguint el consell d'una amiga i m'insistia en el fet que no li va funcionar. Aquella conversa va seguir el seu camí derivant cap a altres coses, fets i anècdotes, en definitiva el que té una trobada amb un amic, que parles, rius, expliques bestieses, un glopet de cervesa, ara s'ajunta un que passava per allà, un altre explica un acudit, malgrat el trobes dolent acabes rient com un beneit i així anar fent... Aquella vetllada va ser com qualsevol de les moltes que he tingut a la vida i que és impossible que les recordi totes, però aquesta conversa, sense jo ser-ne conscient, va quedar guardada en alguna carpeta del meu cervell.

Dissabte 14 de gener de fa 9 anys, estava a Cal Meix, sol, acabat de sopar i amb el cafetó a la mà, escalfant-me davant la llar de foc, tranquil, amb silenci, relaxat i no sé perquè, em va venir a la ment aquella conversa de feia 6 anys enrere. Vaig recordar la cara del meu amic explicant-me el fracàs de la seva llista. Tot recordant-ho em va passar pel cap la possibilitat de fer-ne una jo, ja que tenia prou preocupacions i ganes de canviar certs aspectes en la meva vida. El fet de fer un llistat de propòsits per posar-hi remei és una molt bona idea. Però si la faig ha de ser perquè funcioni, sinó no cal ni que m'hi posi, vaig pensar... i em vaig posar a rumiar com havia de ser la llista. -No ha de ser molt llarga per no atabalar-me, si ho aconsegueixo tot la satisfacció deu ser genial i puc tornar a fer-ne una altra. Cada punt que hi posi ha d'estar ben rumiat tot sabent el perquè ho vull canviar. Crec que el meu amic va apuntar massa alt, per assolir canviar coses molt grans primer seria bo desglossar-ho i anar canviant petites coses per assolir després el gran objectiu. Els canvis proposats han de ser abastables, que jo els provoqui, que no depengui de tercers. No revelaré la llista a ningú, serà una llista personal i intransferible. Si un objectiu no l'assoleixo no m'ho prendré com un fracàs ja que el sol fet d'haver-ho intentat ja m'ha de satisfer. No posaré data final d'assoliment. Si decideixo fer un llistat haig d'estar convençut de voler-ho fer....

Immers en els meus pensaments no em vaig adonar que el gros tronc que havia posat a la llar de foc ja s'havia consumit i començava a tenir una mica de fred. Tremolant, m'aixeco per anar a buscar uns quants troncs més, un dels quals el tiro directament al foc i els altres els deixo al costat de la llar perquè es vagin escalfant; a fora hi fa molt fred i la llenya està gelada.

Amb totes aquestes reflexions fetes ja no vaig dubtar més, vaig agafar un full de paper, un bolígraf i assegut a la butaca davant la llar de foc vaig començar a rumiar què em preocupava. Amb el boli sobre el paper escric 1-... i a sota 2-... a sota 3-... i així fins al 10. Ja tenia una cosa clara, la llista tindria 10 punts. El primer que em va venir al cap va ser "deixar de fumar". -Osti!!! Fa molts anys que ho intento i no me'n ensurto, això és molt difícil... segueixo pensant quines són les coses que no faig bé, què hi ha que em faci sentir malament, quines coses fan enfadar als del meu voltant, per què?, quins defectes de personalitat podria canviar, per què a vegades em comporto d'una manera o d'una altra diferent en una mateixa situació, per què tinc tanta por a situacions noves, com em veuen els altres? El meu cap es va posar a cent buscant 10 coses que hauria i volia canviar.

Ja havien passat unes 2 hores d'aquell intent d'escriure el primer punt, 2 hores que, a banda d'anar atiant el foc, no havia fet res més que rumiar.

Veient-ho ara, 9 anys després, me n'adono que aquell dia a Cal Meix va ser on algun xip del meu cervell es va començar a despertar, pausadament, lentament i que el despertar d'aquell xip va ser molt important en com estic vivint i sentint i estimant i gaudint la meva vida actualment.

Recordo que ja començava a sortir el sol quan vaig acabar d'escriure els 10 punts, feia fred, al foc ja no hi quedava cap tronc sencer, tot era cendra, ho vaig deixar tot i cap a dormir!

Em vaig llevar cap a les 12 del migdia havent dormit poques hores però molt profundament. Després d'esmorzar, anar a caminar un xic, dinar, recollir tot el que havia de prendre i netejar una mica la casa, vaig agafar el cotxe i cap a Vilafranca per anar a sopar, dormir i començar una nova setmana de feina esperant, de nou, que arribés el cap de setmana. El paper, amb la llista, el vaig deixar a un calaix i allà s'hi va estar uns 15 dies fins que em vaig atrevir a rellegir-lo i a intentar començar a portar-ho a la pràctica.

Encara ara no sé qui vaig ser durant aquells 15 dies, tenia molts dubtes, no entenia què havia passat aquella nit a Cal Meix, em feia preguntes que jo mateix em responia un dia d'una manera o el següent dia d'una altra manera. Recordo estar amb els amics de la colla, escoltant, rient quan tocava, opinant sense solta ni volta, i notava que ho feia com una rutina, no era jo, tenia el cap contínuament funcionant, com mai, el cervell em parlava i jo escoltava i aprenia... Amb 15 dies i una llista feta sense encara haver-la dut a terme, vaig notar que quelcom en mi estava canviant....

Del punt 1 al punt 9 tot eren cosetes que en un principi, em va semblar que les podia assolir sense cap tipus de problema, o això em pensava jo. Es tractava d'hàbits que no m'agradaven com per exemple no mirar tant la tele, dedicar més estones a la gent que estimo, controlar la mala llet que sovint trec per bestieses, anar superant la meva timidesa, vèncer les pors... sembla fàcil però em vaig adonar que són rutines de fa molts anys i que per més que m'hi esforci hi ha coses que costen molt. La llista la vaig fer fa 9 anys i encara ara hi penso quan em surt un rampell de mala llet, o si em passo una tarda de dissabte mirant la tele, o en altres aspectes de la famosa llista.

I el punt 10 era aquell, el que quan vaig començar a escriure la llista em va venir de sobte al cap però no gosava anotar-lo per por a no assolir-lo mai, 

Punt 10- DEIXAR DE FUMAR!

Doncs sí, aquesta llista la vaig fer el dissabte 14 de gener de 2012 i el dia 7 de novembre del mateix any em vaig fumar l'últim cigarret. Vaig dir prou, no he fumat més i em sento molt orgullós de mi mateix per haver-ho assolit. Els 9 punts primers, els teòricament fàcils de portar a terme, encara avui dia els he d'anar cuidant, encara tinc moments on la meva mala llet surt per bestieses, encara hi ha moments en els que he de vèncer pors absurdes, encara hi ha moments que oblido la gent que estimo, encara hi ha moments de vergonya en coses quotidianes.... però el punt 10, l'impossible, al final va ser el que em va resultar més fàcil. 9 anys després encara rumio coses a millorar i em faig llistes noves, i afegeixo punts constantment.

O sigui que, amic meu, jo et puc dir que la meva llista no momés no ha estat un fracàs sinó que ha estat i és la meva manera d'evolucionar, la meva manera de viure, la meva manera de ser, la meva manera per saber qui sóc, qui vull ser, la manera de qüestionar-me coses, de fer-me preguntes i sobretot de saber que tot es pot canviar i que si m'ho proposo puc ser qui vull ser i puc fer el que vull fer.

Malgrat recordo quasi tots els punts que hi vaig escriure, em sap greu no haver guardat aquella llista, o si més no no l'he trobada mai més!!! Potser algun dia surt fent neteja de calaixos, no ho sé, m'agradaria!!!