pardals...

Dissabte, m'he aixecat aviadet, cap allà les 9 del matí; dormim amb la finestra i persiana totalment obertes amb la tranquil.litat de saber que ningú entrarà a casa ja que la nostra habitació dóna al pati i el primer so que habitualment sentim en aquesta època de l'any és el cant dels diversos ocells matiners; m'agrada sentir-los piular així que em desperto, inclús m'agrada quedar-me una estona al llit intentant esbrinar, pel seu cant, quines espècies hi ha. Aquest matí n'hi havia molts en quantitat d'individus però no pas en quantitat d'espècies, ja que només n'han estat tres; pardals, verdums i tórtores turques. Els he omplert els dos punts on hi tinc uns abeuradors amb aigua i he escampat per tot el pati molletes d'un tros de pa sec que va quedar d'ahir. Cal dir que d'aigua els n'hi poso unes 3 vegades al dia però de pa sec no en tinc sempre. Des del menjador, hi tinc sempre la càmara amb el trípode muntat, és un dels llocs on habitualment observo com beuen i com van picant les molles de pa i passo una bona estona diària a observar-los i fer-los fotos. Aquest matí les estrelles han estat els pardals i més concretament una mare i una cria. Avui he fet moltes fotos i molt xules i molt maques i molt..... he estat tot el matí observant com la mare anava alimentant a la cria tot picant les molletes de terra i els hi anava posant al bec del petit, com la protegia dels possibles deprededors amagant-se darrere una taula que tinc recolzada a la paret, com la mare treia el cap de darrere d'una torreta i immediatament darrere seu treia el cap el petit, com l'ajudava a pujar tronc amunt del lilar, la cria ha estat tot el matí amb el bec ben obert esperant manduca, seguint a la mare allà on anava. 

Observant-los i fotografiant-los m'he adonat d'un comportament de la mare que m'ha costat entendre'l. Després de tombar pati amunt pati avall tot alimentant el xic, la mare sempre acabava al costat de la torreta del gerani i marxava volant a la teulada del veí deixant sol al petit, que es quedava allà, piulant. Però a la tercera o quarta vegada de fer-ho ja he vist que el petit aixecava el vol intentant seguir la mare però no arribava a la teulada del veí, només arribava al tronc del lilar... ai carai! L'estava incitant i ensenyant a volar!!! I sí, mics meus, cada vegada arribava un pèl més amunt fins que, aproximadament a mitja tarda el petit pardal ha arribat al capdamunt de la teulada del veí, ooooooh! Quasi m'he posat a aplaudir de l'emoció que he sentit! Sincerament, m'hagués agradat ser pardal per uns moments per poder-lo felicitar i compartir l'alegria amb la família!!! M'ho he passat molt bé, he gaudit molt i molt, ja espero llevar-me ben d'hora demà per veure quina aventura m'espera!!! 

Dissabte 19 de juny de 2021