oriol... jo!
Avui hi he tornat. He tornat anar a donar un tomb per Sant Pau. La setmana passada ja em va agradar molt anar-hi, per diversos motius. Des que ja podem fer vida quasi normal, després d'aquest any de pandèmia, Sant Pau ha recuperat la tranquil.litat que es mereixia. Sense pràcticament ningú tombant per la muntanya tot ha tornat a la seva normalitat. En quant a netedat, malgrat que hi ha gent molt guarra que tira els papers i llaunes per terra, cal donar gràcies a la gent del "penedesverd" que van fer una neteja de l'entorn increïble. La setmana passada ja vaig notar quelcom diferent. Els conills corrien amunt i avall feliços, els ocells els veia volant cap aquí i volant cap allà i piulant amb alegria, els veia més tranquils sense haver-se d'amagar tan sovint per culpa de la quantitat de gent que darrerament havia transitat per la muntanya i sobretot (ja em perdonareu el comentari) per culpa dels crits de la quitxalla.
Diumenge passat tot era silenci, em vaig trobar molt poca gent caminant, o corrent, o badant... Vaig fer un tomb en rodó per dalt el cim i vaig poder observar moltes puputs, merles i gafarrons i sobretot, el que em va fer més i més feliç i em va fer plorar d'emoció, va ser poder veure l'ocell! Ell!! No podia marxar d'aquest món sense haver pogut observar un Oriol!!! Sí, sí, un Oriol, groc, un groc molt llampant i diferent a qualsevol altre groc de quelsevol altre ocell! Amb les ales ben negres! Els seus colors el fan destacar al verd de la natura però és un ocell que no es deixa veure gaire, és discret, com jo. El vaig veure de molt lluny i sort de la bona càmara i sobretot bon objectiu que porto li vaig poder fer 3 fotos que un cop ampliades es veu força bé. Així que el vaig poder fotografiar i observar com va volar d'un pi a l'altre i va marxar volant bosc avall fins que el vaig perdre de vista, em vaig quedar immòbil, no m'ho podia creure, em va caure una llagrimeta i se'm va posar la pell de gallina! Quina emoció!!! Aquesta setmana he fet el mateix tomb, he passat pels mateixos camins, tot està encara més tranquil que la setmana anterior (avui només m'he creuat amb una persona i un gos), volia tornar a veure les puputs ja que diumenge passat no en vaig poder fer cap foto una mica bonica, però, sobretot, volia tornar a veure l'Oriol! Al mateix lloc on el vaig veure la setmana passada m'hi he estat quasi bé una hora, quiet, amagat, esperant, sense fer soroll, però avui ni puputs, ni merles, ni l'esperat Oriol. Però he vist orenetes, gafarrons, un ocell que s'ha parat davant meu però encara no he esbrinat què és, falciots i molts altres petits ocells que no conec però que, mica en mica, a base d'anar-los observant i fotografiant i llegint i informant-me, aniré coneixent. Avui tot ha estat silenci només trencat pels sorolls del bosc, l'aire fent sonar les branques i fulles, les sargantanetes i bestioles movent-se per terra, el piular dels ocells, el batec d'ales de les tórtores i tudons i puputs... M'hi sento bé amb aquesta tranquil.litat. Ara estic escrivint això, sol al cim, no hi ha ningú que em destorbi, estic bé, en pau, tranquil i no vull marxar, faig el que vull, observo, penso... assegut en aquest banc de pedra ploro recordant aquelles nits d'estiu que ens hi havíem assegut sopant amb la colla, amb els nens quan eren petits, on havíem compartit converses i riures i anècdotes mil amb ella, la Mònica... com trobo a faltar aquelles converses amb els punts de vista de la Mònica, sempre diferents, sempre crítics, sempre et feia rumiar i et feia veure les coses des d'una altra perspectiva, sempre pensant en els altres...! Estic bé sol, m'agrada escriure el que visc, el que em passa pel meu davant, m'agrada fer-me preguntes, m'agrada pensar per què penso, m'agrada buscar respostes, m'agrada saber-les trobar...
L'emoció que vaig sentir diumenge passat observant l'Oriol, per més que l'expliqui amb la passió que ho vaig viure, dubto que algú em pugui entendre!!!
Són les 2 de la tarda, em quedaria aquí, sol, a Sant Pau, fins veure sortir la lluna, però hi ha qui m'espera a casa per dinar... tinc gana!
Diumenge 27 de juny 2021
