vola, vola...!  

M'agrada la llibertat de l'estel, com solca l'aire i com aprofita el fred i el calent per anar pujant i baixant, tot fent giragonses cap aquí, tot fent giragonses cap allà... sentir el lleuger so de l'estel al seu pas pel cel, so que de relaxant que és et sona a silenci absolut, a pau, a llibertat... notar aquell lleuger mal al clatell al tenir el cap alçat observant el seu vol, obrint els ulls quan el mateix estel et tapa el sol i mig tancant-los quan els raigs del mateix sol t'acaricien la cara... observar els colors de l'ambient, els tons blaus del cel i els diversos tons de gris i blanc dels núvols... intentar seguir amb la vista el finíssim cordillet que sosté l'estel al cel, cordillet que el fa anar ben lluny i que el fa tornar a la realitat de la terra, cordillet que sovint perds de vista i és llavors quan realment veus la llibertat de l'estel, quan creus que ningú el subjecte, quan t'adones que l'únic que el lliga en aquest món és el vent, els diferents corrents d'aire, el cordillet, l'atzar... Podria dir que l'estel és qui té la llibertat absoluta? Doncs no! S'hi acosta molt, però no. Depèn de diversos factors que el fan volar. Sempre depenem d'algú, o de quelcom... però tot i així és important entendre que aquesta llibertat que veig en l'estel és la meva, és la pròpia llibertat, és allò que busco cada dia, en cada moment, en cada instant... M'agrada la llibertat de l'estel, m'agrada buscar i a voltes trobar, la meva llibertat!!

21-2-21

Última modificació: 12:55