Després del fet que aquí explico, ja puc constatar que dos no es barallen si un no vol i també us puc dir que amb la violència no s'arreglen les coses!!!
El dimecres dia 17 de febrer de 2021, cap allà 2/4 de 2 del migdia, acabo la feina i m'en vaig cap a casa, tal com arribo me n'adono que el pas per entrar la furgoneta al garatge de casa està molt estret a causa d'un cotxe que m'aixafa un trosset de gual, suficient com per no poder entrar. Tot i sabent que tal com està la situació ho tinc quasi impossible, ho intento; maniobra cap aquí, maniobra cap allà....res, impossible entrar sense fer malbé res. Què faig? Doncs, abisar la grua, pago un gual justament per a què no em passin aquestes coses. Al cap de poc arriba una patrulla dels municipals i la grua. Els explico el cas, s'ho miren, fan unes fotos perquè l'infractor pugui veure com està aparcat i que m'impedeix poder entrar, li posen la corresponent multa, la grua retira el cotxe, deixen l'enganxina a terra i ja està arreglat, ja puc desar la furgoneta. Fins aquí tot normal.
La sorpresa arriba quan a mitja tarda, estant la Montse i jo a casa, veiem que arriba un cotxe, aparca davant del nostre gual, baixa un senyor d'uns 60 anys, entra a l'escala de casa nostra i truca, picant a la porta el típic "tac, tacatac tac, tac tac" (passant totalment de pitjar el timbre). Vaig a obrir i l'esmentat senyor, quasi entrant a dins a casa, em diu; -mira, que tinc una multa que diu que la meva filla ha aparcat el cotxe al teu gual i jo no hi estic d'acord.
Jo, després de dir-li molt amablement que siusplau no se m'acostés tant que jo no portava mascareta i que no entrés a casa meva, li vaig explicar que al meu gual està molt ben marcat quin és l'espai on no pot estar ocupat, per tal que jo pugui entrar el meu cotxe tranquil.lament, que el carrer ja és prou estret i que jo porto una furgoneta de 5m i mig, només que algun cotxe estigui un pam aixafant el gual jo no puc entrar. Ell em repeteix que no hi està d'acord, que a la policia li han ensenyat la foto i que no pot ser que per aquesta miqueta jo truqui a la grua. Jo, després de tornar-li a demanar amablement que no entrés a casa meva, agafo el comandament del meu garatge i li demano que anem a fora per explicar-li millor. Obro el garatge perquè vegi de quina furgoneta es tracta i per explicar-li, novament, que tot plegat ja és prou estret, que qualsevol cotxe que m'aixafi encara que sigui una miqueta el gual, jo no puc entrar i que els municipals també ho han vist així i que per això s'han endut el cotxe de la seva filla. A partir d'aquí comença el festival patètic d'un senyor d'uns 60 anys emprenyat....
Em diu de molt males maneres i cridant que li he destrossat la vida a la seva filla, que sóc una mala persona, que sóc un "sinvergüenza" (això m'ho va dir unes 30 vegades i la meva resposta sempre era que siusplau no m'insultés), que per culpa meva la seva filla no havia pogut anar a buscar el seu nét, que no tinc cor, com he pogut fer-li això a la seva filla, que per aquesta mica de gual que aixafava no era motiu per trucar la grua, m'exigeix que jo li deixi agafar la meva furgoneta per demostrar-me que sí que podia entrar... cada vegada s'anava exaltant més i més, i com més s'exaltava ell, més pausadament i tranquil.lament li contestava jo... Després d'una bona estona d'una discussió per part d'ell i un parlar per part meva, i de repetir-li diverses vegades que no se m'acosti tant que jo no portava mascareta, arriba el típic -háblame en espanyol que estamos en Espanya. I jo li dic -que no ens entenem? Vostè fins ara m'ha parlat en castellà i jo en català i ens estem entenent... Encara s'exalta més fins que fot una hòstia al vidre de la finestra de casa (desconec si me la volia fotre a mi), moment en el qual em giro cap a dins a casa i li faig un senyal la Montse perquè truqui a la policia. El bon home segueix cridant i dient-me "sinvergüenza mala persona" i jo ben tranquil dient-li que no em pot dir mala persona si no em coneix de res i demanant-li siusplau que no m'insulti... -"no te estoy insultando, te estoy definiendo" em deia... La Montse, un cop ha trucat a la policia, surt de casa a intentar parlar amb l'home el qual se li fot a cridar encara més que a mi i li fot un copet a la mà, i la Montse li diu -ep, a mi no em pegui eh! Què passa, amb ell no s'atreveix perquè és un home i a mi que sóc una dona si que s'atreveix?!!! És molt valent vostè... Llavors ja no sap què més fer i es fot a cridar encara més i dirigint-se a la gent del carrer -"esta gente, ellos, son unos sinvergüenzas, me han destrozado la vida...!" El bon home volia que li pagués 400 € i si no li pagava vindria el proper dimecres i llavors li hauria de pagar 500...
Em va ameneçar, insultar, cridar, definir com deia ell, estava nerviós com una mala cosa i jo em vaig mantenir molt tranquil i sempre m'hi vaig adreçar molt amablement i el vaig tractar sempre de vostè. Suposo que la meva actitud el feia posar nerviós, jo crec que ell em va estar provocant perquè esperava que jo m'exaltés i que el pegués o li fes quelcom per tal que ell em pogués denunciar i així treure uns calers. Això és una de les reflexions fetes per mi un cop tot es va acabar. Quan es va cansar va marxar amenaçant que la setmana que ve tornaria. Al cap de 2 minuts arriba la policia. Els expliquem el succeït i resulta que ja sabien de qui estàvem parlant ja que a la recollida del cotxe del magatzem municipal ja havien tingut problemes, no només amb ell, sinó també amb la seva filla. Ens diuen que no havia passat mai que l'infractor es presentés a la casa del que ha trucat. Em pregunten si vull posar una denúncia però dic que no, amb gent així tot serien problemes i que jo no en vull. Em diuen que si torna els truquem immediatament.
1/2 minut després de tot plegat començo a notar un tremolor en tot el meu cos, noto que se m'accelera molt el cor, em tremola l'estómac, em tremola la mandíbula, no puc parlar, entro a casa i m'estiro a terra.... respiro profundament, em relaxo i mica en mica tot el funcionament del meu cos torna a la normalitat. La Montse i jo vam flipar molt, no vam entendre un comportament així d'una persona que és pare, que és avi.... No cal dir que, sobretot jo, he estat tota la setmana pensant en el fet aquest, tement que el bon home tornés, tot i que tenia clar que aquesta vegada no hagués parlat amb ell, senzillament hagués trucat a la policia.
Avui és dijous 25 de febrer i sortosament no l'he vist més. Encara ara estic flipant i al mateix temps orgullós, del meu propi comportament, estic flipant de com vaig mantenir la calma en tot moment.
Com he dit a l'inici, dos no es barallen si un no vol!!! Última modificació: 22:35
