aus...

A l'antiga escala que des del pati pujava al pis de dalt a casa dels meus pares, recentment m'hi he muntat un raconet, amb una tauleta i un improvisat banc en un dels graons que queden de la mateixa, on m'hi assec els migdies mentre em prenc el cafè. És un punt que queda un xic elevat respecte el pati i des d'aquí estant observo tots els ocells que vénen a treure el nas (en aquest cas el bec). Al mig de l'hort hi tinc un abeurador sempre ple d'aigua i on sovint hi deixo unes molles de pa al voltant. Raconet on m'agrada passar-m'hi estones, observo el comportament dels ocells, fent-los fotos mentre beuen aigua o mentre piquen les molles de pa, o els cucs, paràsits, herbetes, fulles i tot el que van trobant per terra i pels diferents arbres i plantes del pati. Els ocells m'agraden molt, m'agrada la seva llibertat, m'agrada veure'ls saltironar i volar, com belluguen les ales i el cap i el cos, com es rovolquen amb la terra de l'hort... dia a dia, a base d'anar preguntant i consultant guies d'ocells, en vaig coneixent més espècies i comportaments i cants i com viuen, si surten més a l'hivern o a l'estiu, etc. De moment pel pati hi he vist a passar els següents ocells:

Tórtora, garsa, mosquiter comú, mellerenga carbonera, cuereta torrentera, cuereta blanca, pardal, verdum, cotxa fumada, tudó i estornell.

Els he pogut fotografiar quasi a tots, m'agradaria que en vinguessin més i de diferents espècies per poder ampliar els meus coneixements. Un dels moments més agraïts que he viscut, va ser el dia que vaig poder fotografiar la vida... un pardal adult donant de menjar a una cria... va ser molt maco observar i fotografiar a la mare posant-li cucs i molles de pa al bec.

Ara he podat la prunera i el meu amagatall ja no és tan bo, sense les branques i fulles quedo més a la vista i qualsevol moviment que faig espanta els ocells. Però el meu cap ja barrina la manera de poder-me fer més invisible per a què ells puguin seguir venint sense que els espanti res i jo poder-los fer fotos.