una tarda a Cal Meix...

17 d'agost 2020

Tranquil, relaxat, estirat a la gandula sota el cirerer... davant meu, entre el verd dels pins, es deixen entreveure les roques blanques i el cim de la Muntanyeta, el cel totalment blau, sense núvols. A l'esquerra segueix el verd dels pins, plantes, arbustos, pedres i roques fins a poder veure, entre les cases de La Plana de les Torres, el Santuari de Foix... ja més enrere diverses cases i masies, Pacs i Vilafranca, encara més enrere les muntanyes i el blau del cel s'ajunta potser amb el mar, potser amb els núvols i amb altres muntanyes i cases, amb l'infinit... fa un dia força clar. A la meva dreta el camp de blat ja segat formant uns dibuixos tot curiosos amb tonalitats de marró clar i marró encara més clar... natura, escoltant el piular dels ocells, escoltant les mosques, mosquits i bèsties diverses que em passen volant arran d'orella, sentint el sorollet de les fulles de terra quan hi passa una sargantana o un escarabat o qualsevol altra bestiola, escoltant com les gallines parlen entre elles mentre piquen qualsevol engruna de menjar que troben per terra, sentint el tímid miol dels gats, encantat amb les fulles de les moreres que, amb el ventet que s'ha aixecat, van d'una banda a l'altra tot fent una dansa i deixant veure, de tant en tant, el sol que va baixant per donar fi a la tarda.