Entrada destacada

Benvingut al blog del Barrufet groc...

benvinguts totes i tots... Avui dia 26 de maig de 2020, jo Uri Palau, dono per inaugurat el meu blog... No sé si aquesta seria la manera...

dimarts, 22 de setembre del 2020

sol...

Sol al bosc, assegut damunt d'una roca, amb els peus enfonsats entre la molsa humida i les fulles i pinassa caigudes dels diferents arbres i pins, en silenci, me n'adono que m'hi podria passar hores i hores... m'agrada escoltar els sorollets dels animals, intentant esbrinar quin és cada un d'ells, sentir les fulles, les branquetes i les pinyes que cauen, davant meu hi veig un mosquiter que va saltant de fulla en fulla tot buscant paràsits per alimentar-se, tot d'una sento el piular d'una mallerenga, vaig seguint el so fins que aconsegueixo veure-la en una branca d'un majestuós pi, mentre l'observo n'apareix una altra al pi del costat, sento darrere meu un lleuger sorollet trepitjant les fulles seques, fent moviments molt pausats aconsegueixo girar el cap i observar un pit-roig que, curiosament, era ell qui m'obserbava a mi, sento el cant aspre i potent d'una parella de gaigs, no els aconsegueixo veure... el meu cap només està atent als sorolls del bosc i als pensaments que em vénen a la ment... rumio, penso, res en concret, potser esperant que passi quelcom, no sé el que... potser se m'acut una gran idea per millorar alguna cosa en la meva vida, potser necessito estar sol, potser necessito esbrinar algun enigma que em volta pel cap, potser tinc el cervell massa ple de coses que mai faig servir, potser aconsegueixo recordar on vaig guardar allò que fa temps que busco, potser busco la veritat, potser no sé qui sóc, no em conec tant com em pensava, potser he canviat i ara no m'entenc a mi mateix, potser em faig massa preguntes, potser busco massa respostes...



                                                                        Bosc dels Mosquits, 21-09-2020                                                  

                                        


  


dijous, 17 de setembre del 2020

8è i últim cant en confinament...

Semblava que el confinament arribava a la seva fi, de fet jo ja feia una setmana que havia tornat a la feina, semblava que en dos dies tot tornaria a la normalitat... Ai, il.lusos de nosaltres!!!! Avui és 17 de setembre de 2020 i encara estem liats amb la pandèmia i el que queda encara... Però això ara no ve al cas. Un diumenge més (17 de maig) de bon matí, agafo l'ukelele i a començar a pensar què faria. Tot d'una em va passar pel cap la cançoneta que vaig fer per celebrar el canvi d'any, Quan Somrius de Josep Thió, la tornada s'enganxa molt. Doncs vinga, a fer la lletra! La veritat és que em va anar sortint molt fàcilment; per una banda tenia moltes coses a dir degut a que finalment es veien canvis positius i per una altra banda em semblava que ja era un expert en la matèria, després de fer 8 cançons, sembla que no, però en vas aprenent. I aquí vaig donar per acabat les cançons de diumenge al matí, m'ho vaig passar molt bé i em va servir, entre moltes altres coses que vaig fer durant el confinament, per passar l'estona.





divendres, 11 de setembre del 2020

una tarda a Cal Meix...
17 d'agost 2020

Tranquil, relaxat, estirat a la gandula sota el cirerer... davant meu, entre el verd dels pins, es deixen entreveure les roques blanques i el cim de la Muntanyeta, el cel totalment blau, sense núvols. A l'esquerra segueix el verd dels pins, plantes, arbustos, pedres i roques fins a poder veure, entre les cases de La Plana de les Torres, el Santuari de Foix... ja més enrere diverses cases i masies, Pacs i Vilafranca, encara més enrere les muntanyes i el blau del cel s'ajunta potser amb el mar, potser amb els núvols i amb altres muntanyes i cases, amb l'infinit... fa un dia força clar. A la meva dreta el camp de blat ja segat formant uns dibuixos tot curiosos amb tonalitats de marró clar i marró encara més clar... natura, escoltant el piular dels ocells, escoltant les mosques, mosquits i bèsties diverses que em passen volant arran d'orella, sentint el sorollet de les fulles de terra quan hi passa una sargantana o un escarabat o qualsevol altra bestiola, escoltant com les gallines parlen entre elles mentre piquen qualsevol engruna de menjar que troben per terra, sentint el tímid miol dels gats, encantat amb les fulles de les moreres que, amb el ventet que s'ha aixecat, van d'una banda a l'altra tot fent una dansa i deixant veure, de tant en tant, el sol que va baixant per donar fi a la tarda.

dimecres, 2 de setembre del 2020

7è cant en confinament...

Un altre dia tancats, ja podem sortir als matins i als vespres però encara no vaig a la feina, ja porto molts dies a casa fent moltes coses, he aprofitat molt el temps per pensar, per escriure, per fer aquella tapa pel pou que l'altre estava podrida, per arreglar el quartet del pati, per endreçar totes les partitures que tenia escampades en diferents carpetes, per no fer res, per arreglar el pati, per fer fotos a tots els ocells que passen pel pati de casa, per fer les diferents gravacions pel final de curs de l'escola de música, per fer una caixa-niu per les mallerengues, per estudiar flabiol, per sortir a caminar un xic, per llegir, per gaudir tot aprenent a tocar l'ukelele.... Un diumenge més, 10 de maig, estic a casa pensant que potser em faig una mica pesat enviant una cançó als amics cada setmana, jo m'ho passo molt bé, però malgrat quasi tots em diuen que els agrada molt (potser per cortesia), començo a pensar en deixar-ho, en acabar-ho, en tornar a donar a aquest espai de temps el que inicialment estava pensat; ESCRIURE... ho estava abandonant... Tot i així i com és habitual, agafo l'ukelele, començo a puntejar l'Hotel California dels Eagles, tema que m'agrada molt i em surt una estrofa sencera quasi sense rumiar-m'ho. Faig el vídeo i apa, a enviar-ho als amics de sempre que ja em devien estar esperant!!!