4t cant en confinament...

Diumenge 19 d'abril. Ara ja sí, això ja és tradició, ja fa 3 setmanes que cada diumenge faig una cançó per a amics i familiars i ara ja no hi ha qui ho pari, en ple confinament la gent necessita distraccions i si jo puc formar part d'aquestes distraccions doncs m'agrada. Als qui ho envio els agrada, ja ho esperen, m'animen a què segueixi...també m'animen a penjar-ho a les xarxes socials però jo no ho vull. Una cosa és enviar-ho als amics i coneguts i una altra de molt diferent és que et pugui veure qualsevol persona de tot el món, això no ho vull.

Em llevo de bon matí amb ganes d'anar al quartet però carai tu, com plou! Saps què? Avui canvio d'habitació, espero que també em vingui la inspiració... agafo l'ukelele, començo a rascar, segueixo rascant, vaig posant acords.... ospa tu, no hi ha manera, avui no surt res. Serà el canvi d'ubicació? serà la pluja? serà que he dormit poc,? serà que estic inquiet per alguna cosa? serà que no estic prou relaxat?... Fins que em passa pel cap una lletra, uns versos... i mica en mica va sortint quelcom. Ja tinc 4 estrofes però em falta la música. Curiós perquè els altres dies sempre havia començat per la música... I tot d'una se m'encen la llumeta i veig  que hi puc fer uns Garrotins. Pim Pam, cançó feta!!!