frase del dia...

Tenir por de la por, és ser doblement poruc... he dit!!!

5è cant en confinament...

En l'última estrofa dels garrotins que vaig cantar la setmana anterior, convidava als meus "seguidors" a que s'animessin a fer alguna estrofa i que la setmana següent jo la cantaria. Per una banda vaig llençar un repte que no sabia si tindria resposta, per altra banda em facilitava la cançó de la següent setmana i per altra banda donava la possibilitat a la gent a participar de les meves bestieses. Doncs mira, sorpresa la meva! hi ha qui s'hi va animar:
-la Carmina em va enviar 5 estrofes, carai! em va comentar que això de fer rimes és una cosa que li agrada, li surt bastant natural i a més a més, s'ajuda d'una pàgina web que et dóna possibles paraules.
-El Xose, m'envia un wasapp preguntant-me si és habitual que a mi m'anomenin Uri! Carai dic jo, a què ve aquesta pregunta? I m'explica que està fent una estrofa i que perquè li quadri tot hauria de posar Uri. Endavant, li dic jo, tinc amics que em diuen Uri, altres Oriol, altres Palau, altres Palauix... posa el que vulguis Xose...
-La Dolors m'envia 2 estrofes, amb dubtes, dient-me que si no m'agraden que res, que no les canti, o que faci els canvis convenients.....No, no Dolors, jo ho cantaré tot tal com m'arriba. L'unic que vaig canviar va ser un barberisme...
-La Montse Ri em va enviar una estrofa i amb molts dubtes. Em diu que no ho havia fet mai però tenia ganes de participar-hi! Així, a simple vista, veig que té més síl.labes de les que toquen, li comento que potser hi faré canvis... Però tot i així no vaig canviar res, ho vaig cantar una mica diferent que les altres estrofes i ja està...
Doncs ja ho tinc. 9 estrofes per cantar. Vaig fer l'ordre que em va semblar correcte i a fer el vídeo de la 5a setmana de confinament!

 

4t cant en confinament...

Diumenge 19 d'abril. Ara ja sí, això ja és tradició, ja fa 3 setmanes que cada diumenge faig una cançó per a amics i familiars i ara ja no hi ha qui ho pari, en ple confinament la gent necessita distraccions i si jo puc formar part d'aquestes distraccions doncs m'agrada. Als qui ho envio els agrada, ja ho esperen, m'animen a què segueixi...també m'animen a penjar-ho a les xarxes socials però jo no ho vull. Una cosa és enviar-ho als amics i coneguts i una altra de molt diferent és que et pugui veure qualsevol persona de tot el món, això no ho vull.

Em llevo de bon matí amb ganes d'anar al quartet però carai tu, com plou! Saps què? Avui canvio d'habitació, espero que també em vingui la inspiració... agafo l'ukelele, començo a rascar, segueixo rascant, vaig posant acords.... ospa tu, no hi ha manera, avui no surt res. Serà el canvi d'ubicació? serà la pluja? serà que he dormit poc,? serà que estic inquiet per alguna cosa? serà que no estic prou relaxat?... Fins que em passa pel cap una lletra, uns versos... i mica en mica va sortint quelcom. Ja tinc 4 estrofes però em falta la música. Curiós perquè els altres dies sempre havia començat per la música... I tot d'una se m'encen la llumeta i veig  que hi puc fer uns Garrotins. Pim Pam, cançó feta!!!

pensaments...

Els moments alegres et sembla que no els oblidaràs mai, i ja t'està bé, però els moments tristos... aquests sí que no els oblides mai! Encara que ho desitgis molt sempre et venen a la ment.