no tot és el que creus que és...

Un llum blanc a l'horitzó és la meva preocupació des de fa uns dies. No sé d'on ve, no sé què significa, no sé perquè el veig, no sé perquè el miro, no sé perquè em preocupa tant... Per més que l'observo i rumio d'on deu venir no en trec l'entrellat. Aquest capvespre, havent sopat i amb el cafè entre els dits de la mà esquerra, m'he passat un parell d'hores observant el cel, els estels, la lluna quart creixent, els ratpenats que volen bojament entre els fanals i sense topar enlloc, els milers de mosquits i bestioles i cargols del jardí de casa i allà, al fons, a l'horitzó, aquell llum resplandent, blanc, misteriós... -És la mort que em ve a buscar? -Segurament que sí! No pot ser res més! M'agafen ganes de fugir, ganes de no veure més aquell llum, ganes que s'apagui, ganes de perdre'l de vista. És llavors quan me'n vaig a dormir pensant que un dia més he vençut la mort, un dia més he sobreviscut en aquest món de merda. I així cada dia i així cada nit i anar passant el temps, els anys, un darrere l'altre tot esperant el dia que ja no el vegi més, el dia que m'hauré fet vell i perdré de vista el misteriós llum blanc a l'horitzó, llavors descansaré de la seva presència.

-Mira!!! S'acaba d'apagar!!! I encara sóc aquí! Doncs no, no era la mort que em ve a buscar.... Ara s'ha apagat i segueixo sense saber d'on venia! No tot és el que creus que és!! Au, a buscar una nova preocupació. Què hi farem, jo sóc així!