flubiol...

Surto de l'escola més o menys trist, més o menys content, no ho sé massa. No vull anar a casa, vull pensar, vull reflexionar, vull escriure.... vaig a fer una copa de cervesa a l'emblemàtic El Coro, no puc deixar de pensar en l'Anna, en tot el que m'ha ensenyat, en tot el què he après al seu costat. Avui ha estat l'última classe que hem fet junts, l'Anna deixa de donar classes a l'escola Aula de Sons de Vilafranca, he estat alumne seu durant 6 anys, 6 anys de molt d'aprentatge de l'instrument, 6 anys de notes, de trinos, d'aguts i de greus, de to real i de traspositor, de tocs diversos de tamborí.... avui gairebé no hem fet sonar l'instrument, m'ha donat molta feina per l'estiu, feina que faré de molt bon grat. Vaig començar, amb certa por, un nou instrument: no sabia que m'agradaria tant, no sabia que aprendria tant, no em pensava que el flabiol i el tamborí seria l'instrument amb el qual més he gaudit aprenent i tocant-lo. I tot això és gràcies a molts factors i un d'ells és, sens dubte, a la simpatia, alegria, bon rotllo, el saber fer, la manera de dir les coses, els ànims, els vinga va, el tu pots i la confiança de l'Anna.
L'any que ve vindrà un nou mestre, seguiré, vull aprendre més, vull seguir tocant i gaudint de l'instrument, vull avançar encara més, no en tinc cap dubte, però tampoc tinc cap dubte que trobaré a faltar la mestre amb qui he començat a conèixer i estimar l'instrument.
   

M'ha agradat molt i m'ha fet molta ilu la teva il.lustració!!!

Gràcies Anna!!!