núvol...

Un petit núvol en un cel immens. Un petit núvol és la nova atracció visual en un cel que ja fa massa temps que no se n'hi veu cap ni un. Un núvol que viatja a la mateixa velocitat que el sol i a la mateixa velocitat que jo mateix. Fa estoneta que vaig camí a l'escola i sempre m'hi acompanya l'ombra. El camí cap a l'escola travessa el bosc de Can Saladrí i surt a camp obert uns 3 kilòmetres per l'esplanada d'en Grec el Savi, (se'n diu així perquè antigament el noi que ajudava en les feines del camp era fill de pares grecs i sabia moltes coses, hom deia que moltes d'elles se les inventava, però ell tenia l'habilitat de fer-se creure per tothom). Doncs durant aquests 3 kilòmetres i escaig avui sempre he caminat sota l'ombra, m'ha sobtat, no és habitual...! La calor que fa durant els matins de primavera a la meva terra, avui s'ha vist alleujada per l'ombra del petit núvol. Evidentment qualsevol canvi que faci minvar la inebitable suor al creuar l'esplanada és benvingut; no n'hi ha cap dubte.

Arribats a aquest punt podria dir que no és només una casualitat que durant 3 kilòmetres i escaig un núvol, un sol i jo caminem al mateix ritme durant un matí de primavera.
Però això no acaba aquí amics meus, de fet acaba de començar...
A partir d'avui mateix aquest fenomen ha anat passant dia rere dia, jo no gosava explicar-ho a ningú, em prendrien per beneit! Però un dia ho vaig explicar a qui creia el meu millor amic, aquell que creia que sabia guardar secrets, aquell en el qual confiava... I així va ser com a partir d'aquell dia em van començar a aparèixer curiosos que m'acompanyaven a l'escola, cada dia més gent volia veure aquell estrany fenomen, fins i tot va venir el periodista del poble, i es va publicar la notícia al diari local, després al comarcal, després al nacional i després a l'internacional.... cada dia eren més i més les persones que m'acompanyaven a l'escola... Jo volia anar sol i no em deixaven. Just el dia que feia tres mesos que succeia l'estrany fenomen em van venir a veure els de la tele, que em volien fer una entrevista, tant si com no.
Jo no volia, em feia vergonya i a més a més els vaig dir tot convençut -si em feu una entrevista, el núvol no tornarà a aparèixer! Però res de res, ells tossuts van aconseguir el que volien. Em van fer l'entrevista i el núvol ja no va aparèixer mai més.