el castellar...

He fet el cim!!! Acostumo a dir-ho cada vegada que arribo al capdamunt d'una muntanya, o puig, o turó. És la frase que l'any 1985 varen dir, al cim de l'Everest, els 3 integrants de la primera expedició catalana que va assolir fer el cim de la muntanya més alta del món. La fita va ser el 28 d'agost però la notícia la vaig saber a la plaça de la vila, el dia 30 d'agost, minuts abans de tocar el timbal amb els Castellers de Vilafranca per assolir descarregar el primer 5 de 8 de la història castellera vilafranquina. Aquell 30 d'agost del 1985 va ser un dia ple d'alegries i el recordo sempre com si fos ahir.

He fet el cim ho he tornat a dir avui i de nou he pujat al puig El Castellar. L'he pujat moltes i moltes vegades al llarg de la meva vida, m'atreviria a dir que unes 60 o 80, no ho sé, però és un cim molt emblemàtic per a mi. L'he pujat de dia, de nit, amb sol i molta calor, amb fred, plovent, nevant, amb vent i sempre a peu. Els últims 29 anys hi he pujat, com a mínim, un cop a l'any. I és que és arribar a dalt, mirar el paisatge, seure i començar a recordar familiars i amics que m'han deixat de manera prematura, que no tocava. El primer record sempre és pel Magí! 29 anys després encara no puc dir el seu nom sense posar-me a plorar. El Pep, la Mònica, el Joan, la Susanne, el Pepe, la Rosi... tots ells han passat avui per la meva ment, a tots ells els trobo molt a faltar.
Ja he baixat, ja sóc de nou a Cal Meix i amb les piles carregades per menjar-me el món. Pujar al Castellar em dóna aire, em dóna força per seguir endavant!!!
                 
                      14-09-2023