10 minuts o potser més, de pau, de quietud, la mirada vers l'infinit, desenfocada, escoltant un acord de "do" tocat repetidament per mi mateix amb l'ukelele, tot buscant una inspiració que, aparentment, tomba pel meu cap però que no acaba de trobar el camí, no sap per on sortir, no troba un fil per més ínfim que el busqui, per poder aflorir... 10 minuts o potser més, en què el món no gira, no fa fred ni calor, 10 minuts o potser més de bellesa transparent i de flaire inexistent, 10 minuts o potser més de gaudi personal, de desconnexió total del món real, 10 minuts o potser més, de vida...
