5 kilos...
M'he posat entre cella i cella que m'he d'aprimar. Entre el confinament i la baixada del flux de feina relacionat amb aquest coi de pandèmia, ha fet que guanyés uns quilets i que a mida que em vaig fent gran observo que em costen molt de baixar. A veure, tampoc n'he de rabaixar gaire, però 5 quilos menys anirien molt bé per tenir el que jo considero el meu pes ideal. Recordo que de més jove, concretament quan tenia uns 20 anys, va ser quan vaig deixar de jugar a futbol sala, que en poc temps em vaig engreixar força i quan me'n vaig adonar de seguida vaig posar fil a l'agulla i en poc temps vaig tornar al meu pes.
Ara veig que em costa més això; no ho sé, les aficions que ara tinc potser no són tan mogudes com abans, em quedo més a casa, molts dies em costa anar a fer un tomet en bici, o a peu... La meva afició principal d'avui dia, anar a observar ocells, si que em fa sortir a la muntanya, però clar, no és un anar a caminar constant, estic mes estona aturat observant i escoltant i fotografiant i xalant veient les moltes espècies d'ocells que tomben pel Penedès, que caminant.