frase del dia...

L'assoliment d'un objectiu ha de ser motiu de felicitat, per més petit que sigui l'objectiu!

tinc el cap ple...

Cada dia que passa trobo que m'afecten menys les notícies que passen al món, tan siguin bones com dolentes. Crec que he entrat en un moment de la vida en el que tan me fa tot. A cada mala notícia que escolto penso que ja s'arreglarà, ja es trobarà la manera de què no passi altra vegada, que algú trobarà la solució perque no torni a succeir...  veig que encara que m'afecti o no, la vida continua. Crec que estic en un moment passota que pot ser que sigui fruit de l'època que estem vivint. La pandèmia actual m'ha donat molts moments morts, m'ha fet tenir moltes tardes per pensar, reflexionar, m'ha donat moltes estones de no fer res de res, només pensar, que per una banda ja m'agrada, però potser, sense adonar-me'n, m'està afectant a nivell anímic. Cada dia sóc més feliç estant i fent activitats jo sol. També pot ser que sigui l'edat, crec que els 52 anys de trajectòria en aquesta vida m'està donant moltes armes per viure tal com a mi m'agradaria... relaxadament, sense preocupacions, sense que passi res de l'altre món, amb poques coses més que la felicitat personal i de la gent del meu voltant. 

Algun dia s'acabarà la pandèmia, tornarem a anar pel món sense mascareta, podrem sortir al carrer sense pensar a quina hora hem de tornar a casa, podrem fer-nos petons i abraçades, podrem assistir a concerts amb molta gent, podrem anar al restaurant a sopar, o dinar, podrem fer Festa Major... podrem fer el que uns en diuen "vida normal"... Però, ho farem? Potser sí, però a nivell personal puc dir que no tot tornarà a ser el mateix... jo he canviat diverses coses de la meva vida que m'agradaria seguir amb elles, ho faré, ho aconseguiré. No puc desaprofitar totes les reflexions fetes al llarg d'aquests mesos, m'han de servir, les he de seguir posant en pràctica. Quan tot es posi a lloc serà quan tornaré a treballar matí i tarda, per tant tindré menys hores que ara per escriure, per pensar, per reflexionar, per llegir, per tocar el flabiol, per tocar l'ukelele, per inventar-me cançons, per observar els ocells, per cuidar les tomaqueres i enciams de l'hort, per sortir a caminar, per sortir amb bicicleta, per fer pastissos, per fer limoncello, per fer cosetes de casa, per cantar, per badar, per cuidar les flors, per fer-me preguntes, per buscar respostes, per estudiar música, per aprendre de la vida... però ho vull seguir fent, tot això m'ha ajudat molt a no caure en l'avorriment, a seguir vivint, a seguir aprenent, a seguir amb il.lusió, en definitiva, a seguir.
Al final, potser aquest pandèmia m'està  ensenyant a viure, a saber el que és important per a mi, a saber què és el que vull, a saber què és el que realment m'omple...