ja sé llegir...
Quan era petit llegia sobretot, Tintin, Astèrix, el Cavall Fort, les aventures d'en Massagran... bàsicament còmics. Sempre m'ha costat molt llegir llibres sense vinyetes. L'època en què vaig agafar més llibres va ser quan a l'escola em van fer llegir tots els contes de La Galera, aquells els vaig gaudir molt i encara ara els recordo pràcticament tots; el Zoo d'en Pitus, Festival al barri d'en Pitus, el Rovelló, un català a la Manigua, la Cuca Japonesa, Tres xacals a la ciutat....
Hi ha hagut èpoques que m'han agafat ganes de posar-me a llegir, però al poc de començar un llibre, per diversos motius l'acabava deixant; perquè no tenia temps, perquè estava cansat, no l'entenia, el veia massa gruixut i se'm feia una muntanya, aquest altre té massa pàgines, ara que tinc temps no em ve de gust... per altra banda al no estar acostumat a llegir feia que no en sapigués, m'explico; no vull dir que no sabia lligar les lletres per fer paraules, ni que no entenia el contingut, sinó que no era capaç de diferenciar el que realment era important de la història, del que realment no ho era tant, a vegades hi ha petits detalls que els pots passar per alt i no afecten al desnvolupament del relat, a mi em semblava que ho ho havia de recordar tot fil per randa i aquí crec que hi havia el meu error, això feia que cada vegada que reprenia la lectura havia de retrocedir unes quantes pàgines de les llegides anteriorment per poder-ho recoradr tot i tornar a agafar el fil... això se'm feia molt feixuc i em feia abandonar el llibre o acabar-lo, tant si com no i a voltes no entenia res de res; en definitiva, massa excuses per gaudir llegint.
El cas és que aquests darrers 10 mesos, o sigui des que va començar la maleïda pandèmia, he trobat el temps i les ganes de llegir. I ho he fet!!! Cal dir que disposar d'un bon espai, estar còmodament assegut i escoltant, a poc volum, música clàssica, és la clau per poder-me passar unes hores al dia llegint; això sí, només sentir gent que xerra, encara que sigui des de lluny, em despista. Malgrat algú pugui pensar que llegir 4 llibres en deu mesos en són pocs, per a mi és molt i ho he fet sense presses, sense nervis, sense tenir res més important a fer, sense cap tipus de pressió, amb el cap ben descansat i sobretot de la manera ja esmentada anteriorment; còmodament assegut, amb música clàssica de fons i sense ningú al meu voltant que xerri.
-Disset Pianos, de Ramon Solsona, em va agradar, bàsicament, perquè és una història molt planera, no hi passa res d'extraordinari, tot es va desenvolupant amb tranquil.litat, amb pocs personatges; tot i que de seguida vaig preveure un detall que passaria al final, un cop arribat el moment em vaig emocionar deixant anar alguna llagrimeta galta avall.
-Balzac i la petita modista xinesa, de Dai Sijie, una història molt bonica succeïda a la Xina rural, en l'època de la Revolució Cultural Xinesa, entre dos nens i una nena.
-L'home de la maleta, també de Ramon Solsona, és una història força curiosa en la qual un músic jubilat es ven totes les seves pertinences, menys el trombó, per anar a viure un temps a casa de cada una de les seves tres filles. Com a curiositat personal, dir-vos que encara no entenc el perque el protagonista ha estat tota la vida trombonista i en canvi, a la il.lustració de la portada del llibre hi apareix tocant una tuba....
-Comèdia infantil, de Henning Mankell, malgrat ser una història molt dura d'una colla de nens que, diverses circumstàncies els ha portat a fer vida al carrer en un país (Moçambic) ja de per si prou complicat, m'ha agradat molt i molt. De fet és el que m'ha fet obrir els ulls, el que m'ha fet començar a a estimar la lectura, m'ha despertat les ganes de llegir, m'ha fet entendre la passió que en certs moments veia en moltes converses amb amics que habitualment llegeixen... He llegit tota la història estimant l'acció que fa en José Antonio Maria Vaz ajudant a un nen del carrer, que no coneix de res, l'he llegit estimant sobretot a en Nelio i aprenent d'ell, un nen de 10 anys al qui la vida l'ha maltractat... brutal!!! Nelio, vull ser com tu, vull resoldre els problemes com tu, vull ser fort com tu, vull ser realista com tu, vull ser resolutiu com tu, vull estimar la vida com tu, vull estimar i entendre l'amistat com ho fas tu, vull tenir la teva saviesa...
Ara vull estar uns dies sense començar cap altre llibre, fins que no hagi digerit aquest, és brutal la de sentiments i emocions que hi he viscut...
Ara ja ho puc dir ben alt... M'AGRADA LLEGIR!!!
24 de gener de 2021
