natura...

Aquest matí he aconseguit tal nivell de complicitat amb la natura que fins m'ha semblat que el cirerer em xiuxiuejava quelcom.

                                                                                Dilluns 24 d'agost 2020, a Cal Meix

 vacances 2020...

He estat uns 10 dies tombant per França sense l'obligatorietat d'haver de portar mascareta, no sé si això és bo o no per frenar el maleït virus, però el que sí que sé és que aquest fet i el no escoltar les notícies en tots aquests dies, m'han donat molta tranquil.litat. Realment han estat unes vacances molt relaxades, sense presses, fugint dels llocs amb molta gent (País Basc francès) per anar a petar a la Catalunya nord, pujant i baixant ports de muntanya, admirant la natura, la fauna, dormint en llocs on no creia que dormiria mai, la furgo ens ha donat molta llibertat. Hem sabut trobar l'equilibri ideal passant dues nits a la Kangoo i la següent a un hotel o pensió, dues nits a la Kangoo i la següent a un allotjament on poder tenir la comoditat d'un lavabo i poder-nos dutxar i així anar passant dies. En un espai tan petit com és el nostre cotxe i tot el dia tombant tots dos amb ell, em feia por, malgrat els anys que fa que convivim, que ens tiréssim els plats pel cap, però no, anys enrere potser hagués passat, però amb l'edat vas aprenent moltes coses... ara em prenc la vida molt diferent de com ho feia quan era més jove, les coses sempre són relatives, no sóc tan cabut com abans, si més no això és el que intento. Les coses no són blanc o negre, actualment trobo que entre un color i l'altre hi ha una gamma de grisos impressionant i saber treure profit d'aquesta gamma és el que atualment em fa feliç.

gos...

Per norma general no m'agraden els gossos, bàsicament m'emprenya que em llepin, m'olorin i no m'agrada tocar-los... (de fet cada vegada que toco un gos m'he d'anar a rentar les mans)... tot i que depèn de quin, ja que no fa gaires dies vaig passar una vetllada molt agradable amb uns amics pastors i em vaig entendre força bé amb dos dels gossos. Però això no ve al cas... com he dit, en general no m'agraden massa però això no vol dir que els vulgui cap mal, ans al contrari, tothom tenim dret a viure. El cas que m'ocupa és la cara de tristor que vaig observar en un gos que, al meu entendre, els seus amos no l'estimaven. Van arribar al pàrquing d'autocaravanes cap a les 8 del vespre, van fer baixar al gos, li van posar un recipient amb aigua, el van lligar a un fanal i al matí a quarts de 10, quan nosaltres vam marxar, el pobre gos seguia allà. Des del primer moment vaig observar-lo, tenia la cara trista, no es movia, no lladrava, li vaig acostar una pilota de goma d'un altre gos que hi havia per allà, hi va jugar encara no 5 segons i la va deixar, vaig pensar que potser no havia jugat mai, em va fer molta llàstima... cada cop que me'l mirava pensava -pobre gos, quina vida més "perra"!!! Conyes a banda em va semblar una conducta molt lletja per part dels amos i em vaig quedar amb les ganes de que sabessin la meva opinió! 

 vacances tot l'any...

Què vol dir fer vacances? No fer res? No parar de fer coses? Fer coses que normalment no pots fer? Estar-se a casa? Marxar? Fer un viatget?... Crec que cada ú ha de saber el que és per a ell estar de vacances. Jo, actualment, tinc vacances tot l'any i ara us explicaré com ho faig. Cada moment que no tinc cap preocupació, són vacances; una estoneta estirat en un prat, són vacances; posar els peus en un riu, són vacances; una cerveseta després d'un esforç, són vacances; llegir, són vacances; escriure, són vacances; tocar el flabiol, són vacances; gaudir de l'ukelele, són vacances; fer mots encreuats, són vacances; tocar el timbal, són vacances; escoltar música, són vacances; totes les coses que m'agrada fer, són vacances... és des que aplico aquesta manera de pensar que sóc més feliç i tinc més vacances que ningú...

6è cant en confinament...

Finalment i després de molts dies sense poder sortir pràcticament de casa, només per anar a comprar l'imprescindible per poder viure, sembla que s'obre una finestra; a partir del dilluns dia 4 de maig ja es podrà sortir una mica més. És en aquestes circumstàncies que em passa pel cap la paraula "Al.leluia", i doncs ja està, de moment ja tinc la música que interpretaré avui (Al.leluia de Leonard Cohen), ja només falta la lletra. Em tanco al quartet del pati i vinga a rumiar intentant fer versos, o lligar paraules, o pensar quelcom que faci que em surti una cançoneta divertida. I ja ho veus, tot arriba... jo mateix, a mida que van passant les setmanes i vaig fent cançonetes em quedo parat de la feina que he fet, però em passa pel cap que un dia o altre ho hauré de deixar... jo necessito aquella hora i aquell espai per a altres coses...