Diumenge dia 29 de març de 2020, de bon matí, tranquil, amb poca feina a fer, estava a casa al quartet del pati (el meu espai habitual per pensar, crear, reflexionar...), escrivint uns pensaments que em passaven pel cap... al meu costat, com quasi bé sempre, hi tenia l'ukelele, instrument que em relaxa, m'agrada molt el seu so i anar-lo aprenent a tocar, mica en mica, sense cap pretenció més que gaudir-lo. Quan no passa res interessant pel meu cap, agafo l'ukelele i miro de treure aquella cançó que fa dies que vaig cantant i imaginant-me com sonarà amb l'esmentat instrument. Començo a rascar, treure els acords, a veure si puc treure la intro... vinga va, que això ja sona.... Com que el meu anglès és nefast començo a improvisar una lletra en català i és natural que improvisant paraules surti el coronavirus, tema d'actualitat.... en poc menys d'un quart d'hora havia fet uns versos cantant sobre la música del Let it Be, de The Beatles. Ai carai! Que gaui! M'agrada com queda, vaig a fer un vídeo a veure com sona. Tal dit tal fet.
diumenge, 31 de maig del 2020
1r cant en confinament...!!
Diumenge dia 29 de març de 2020, de bon matí, tranquil, amb poca feina a fer, estava a casa al quartet del pati (el meu espai habitual per pensar, crear, reflexionar...), escrivint uns pensaments que em passaven pel cap... al meu costat, com quasi bé sempre, hi tenia l'ukelele, instrument que em relaxa, m'agrada molt el seu so i anar-lo aprenent a tocar, mica en mica, sense cap pretenció més que gaudir-lo. Quan no passa res interessant pel meu cap, agafo l'ukelele i miro de treure aquella cançó que fa dies que vaig cantant i imaginant-me com sonarà amb l'esmentat instrument. Començo a rascar, treure els acords, a veure si puc treure la intro... vinga va, que això ja sona.... Com que el meu anglès és nefast començo a improvisar una lletra en català i és natural que improvisant paraules surti el coronavirus, tema d'actualitat.... en poc menys d'un quart d'hora havia fet uns versos cantant sobre la música del Let it Be, de The Beatles. Ai carai! Que gaui! M'agrada com queda, vaig a fer un vídeo a veure com sona. Tal dit tal fet.
Diumenge dia 29 de març de 2020, de bon matí, tranquil, amb poca feina a fer, estava a casa al quartet del pati (el meu espai habitual per pensar, crear, reflexionar...), escrivint uns pensaments que em passaven pel cap... al meu costat, com quasi bé sempre, hi tenia l'ukelele, instrument que em relaxa, m'agrada molt el seu so i anar-lo aprenent a tocar, mica en mica, sense cap pretenció més que gaudir-lo. Quan no passa res interessant pel meu cap, agafo l'ukelele i miro de treure aquella cançó que fa dies que vaig cantant i imaginant-me com sonarà amb l'esmentat instrument. Començo a rascar, treure els acords, a veure si puc treure la intro... vinga va, que això ja sona.... Com que el meu anglès és nefast començo a improvisar una lletra en català i és natural que improvisant paraules surti el coronavirus, tema d'actualitat.... en poc menys d'un quart d'hora havia fet uns versos cantant sobre la música del Let it Be, de The Beatles. Ai carai! Que gaui! M'agrada com queda, vaig a fer un vídeo a veure com sona. Tal dit tal fet.
divendres, 29 de maig del 2020
Pensaments, en un dia trist...
Estic trist per què vull?
O estic trist perquè cal...
O estic trist per què toca?
Per què estic trist?
Qui o què controla les emocions?
Per què només m'ho plantejo
quan estic trist
i no quan estic alegre?
Què té la tristor
que fa que no em senti alegre?
Què té l'alegria
que fa que no em senti trist?
Les emocions
no les puc controlar,
no les puc canviar
quan jo vull.
Per tant puc afirmar
que les emocions em dominen
i no poder-les controlar
em fa molta por.
19-5-2020
Estic trist per què vull?
O estic trist perquè cal...
O estic trist per què toca?
Per què estic trist?
Qui o què controla les emocions?
Per què només m'ho plantejo
quan estic trist
i no quan estic alegre?
Què té la tristor
que fa que no em senti alegre?
Què té l'alegria
que fa que no em senti trist?
Les emocions
no les puc controlar,
no les puc canviar
quan jo vull.
Per tant puc afirmar
que les emocions em dominen
i no poder-les controlar
em fa molta por.
19-5-2020
dimarts, 26 de maig del 2020
Benvingut al blog del Barrufet groc...
benvinguts totes i tots...
Avui dia 26 de maig de 2020, jo Uri Palau, dono per inaugurat el meu blog...
No sé si aquesta seria la manera correcta de fer-ho però no ho sé fer d'una altra manera, és el meu primer blog. Als meus 51 anys d'edat i assessorat per una bona amiga, em llanço en una nova experiència. Serà aquesta la millor manera de guardar els meus pensaments, inquietuts, lletres de cançons, relats, vídeos, poemes, reflexions i un llarg etcètera? Possiblement sí!
Últimament el meu cervell em diu moltes coses, sovint massa. O això, o abans ja me les deia i no l'havia sabut interpretar, escoltar o entendre. Sovint necessito buidar el meu cap per poder seguir amb la meva vida.
La meva intenció no és altra que mostrar-vos-ho, sense cap tipus d'ordre, sense pretencions, sense cap intenció de convèncer de res a ningú, sense esperar res a canvi, sense volguer donar consells a ningú. Podria dir que obro una finestra del meu cervell per a què tothom pugui veure què hi ha.
Em fa una mica de cosa mostrar-vos els meus sentiments, preocupacions, pors, desitjos, inquietuts, reflexions, els meus vídeos cantant, o gaudint de diversos instruments musicals.... però l'experiència em diu que això és bo per a la meva salut mental!!!
Us presento Una finestra del meu cervell!!!!
Avui dia 26 de maig de 2020, jo Uri Palau, dono per inaugurat el meu blog...
No sé si aquesta seria la manera correcta de fer-ho però no ho sé fer d'una altra manera, és el meu primer blog. Als meus 51 anys d'edat i assessorat per una bona amiga, em llanço en una nova experiència. Serà aquesta la millor manera de guardar els meus pensaments, inquietuts, lletres de cançons, relats, vídeos, poemes, reflexions i un llarg etcètera? Possiblement sí!
Últimament el meu cervell em diu moltes coses, sovint massa. O això, o abans ja me les deia i no l'havia sabut interpretar, escoltar o entendre. Sovint necessito buidar el meu cap per poder seguir amb la meva vida.
La meva intenció no és altra que mostrar-vos-ho, sense cap tipus d'ordre, sense pretencions, sense cap intenció de convèncer de res a ningú, sense esperar res a canvi, sense volguer donar consells a ningú. Podria dir que obro una finestra del meu cervell per a què tothom pugui veure què hi ha.
Em fa una mica de cosa mostrar-vos els meus sentiments, preocupacions, pors, desitjos, inquietuts, reflexions, els meus vídeos cantant, o gaudint de diversos instruments musicals.... però l'experiència em diu que això és bo per a la meva salut mental!!!
Us presento Una finestra del meu cervell!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)